La Vanguardia (Català-1ª edició)
La inversió estrangera a Catalunya es duplica
Els fluxos a Espanya cauen un 40% el primer trimestre
FONT: de 20 anys (7.868,3 euros) i entre 20 i 24 anys (11.775,39 euros). La franja més ben remunerada és la dels que tenen entre 55 i 59 anys (27.631 euros a l’any).
Una altra de les dades destacades de l’enquesta és la gran diferència que hi ha entre els caps i la base de les plantilles. El col·lectiu de directors i gerents cobra una mitjana de 51.010,54 euros, un 116% més que la resta. I amb diferències importants per gènere: 55.477,9 euros els homes, davant els 42.901,2 de les dones.
Per a Josep Oliver, és preferible comparar les dades dels últims cinc anys per obtenir una radiografia més exacta del que està passant. I des del 2013, el grup de directors i gerents ha vist reduïda la seva remuneració un 1,1%. Al contrari del que ha passat amb els professionals més tècnics i intel·lectuals: així el grup de tècnics de la salut acumula una pujada del 6% i els empleats d’oficina que no atenen el públic (els més qualificats), del 7%. I apareixen amb força els empleats de serveis de protecció i seguretat que han vist pujar els seus salaris un 10% des del 2013.
Per comunitats autònomes, el panorama es manté similar des de fa anys. El País Basc (28.204 euros anuals per treballador), Madrid (27.089 euros) i Navarra (26.329 euros) van encapçalar el rànquing el 2017. Catalunya es manté també per sobre de la mitjana, amb 25.180,45 euros, un 3% més que l’any anterior, malgrat la moderada pujada (1,9%) en la indústria manufacturera, el gran pilar de l’economia catalana. Extremadura (19.672,4 euros), Canàries (20.185,3 euros) i Castellala Manxa (21.033,3 euros) tenen les remuneracions més baixes.
Juntament amb el càrrec a l’empresa, el sector d’activitat és l’element més determinant en l’estructura salarial. L’hostaleria, una activitat que destaca per l’elevada taxa de temporalitat i també per l’ús de mà d’obra estrangera, és el que té el salari mitjà més baix: 14.540 euros, un 38,5% per sota de la mitjana. Al contrari, al sector de subministrament d’energia la remuneració arriba als 52.015 euros, un 120% per sobre de la mitjana.
Igualment, els anys d’ajustos pressupostaris es reflecteixen en els salaris. La branca d’activitats sanitàries i de serveis socials va registrar l’increment més baix (+0,5%), mentre que els empleats de l’Administració pública van patir un descens del 0,4%. A tots els sectors d’activitat, hi ha diferències entre homes i dones.
Catalunya supera la mitjana, però per darrere del País Basc, Madrid i Navarra
Les plantilles de l’Administració són les úniques que van abaixar els sous el 2017
La inversió estrangera a Catalunya va créixer el 97,1% en el primer trimestre de l’any en comparació al mateix període del 2018, fins a 704,5 milions d’euros, segons dades publicades ahir pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. Gairebé es va duplicar a Catalunya, al mateix temps que es reduïa un 41% en el conjunt d’Espanya i el 45% a Madrid.
Fent la vista enrere, la dada catalana és la tercera millor de la dècada en un inici d’any. Però el fort creixement no deixa d’estar influït pel fet que la comparació es fa amb un trimestre, el primer del 2018, amb una suma que va ser anormalment baixa. I és que fa un any la inversió va caure un 66%, fins a 357,6 milions, per l’impacte de la inestabilitat política i el trasllat de seus.
És una mostra més de la volatilitat de l’estadística d’inversió estrangera que ofereix el ministeri i que està influïda per grans operacions que poden ser puntuals i no repetir-se, fent variar molt les dades. Així, poden produir-se fortes pujades en un trimestre mentre que es registren importants caigudes en el següent. Per aquest motiu, és comú que es revisin les dades a posteriori, tant a l’hora de sumar com de restar inversions.
“Les dades del primer trimestre
FONT: no es poden valorar per si soles. Una sola operació, fins i tot petita, pot distorsionar la xifra”, apunta Joan Ramon Rovira, director d’estudis econòmics de la Cambra de Barcelona. En un sentit similar, des d’Acció, l’agència de la Generalitat per atreure inversions i internacionalitzar l’economia, demanen que l’estadística s’observi a llarg termini o prenent de referència diversos anys per evitar distorsions. Del 2014 al 2018, Catalunya va captar 23.938 milions d’euros, el 30% més que el lustre anterior.
Una altra mostra de la volatilitat és el cas del conjunt d’Espanya, ja que es dona una caiguda del 41%, a 4.518 milions. A Madrid la caiguda és similar, del 45%, passant de 7.548 milions a 3.422 milions. En tot cas, manté el primer lloc com a destinació inversora, ja que capta el 75,7% del total. Darrere queda Catalunya, amb el 15,6%. En aquesta gran diferència “cal tenir en compte l’efecte seu”, apunten a la Generalitat amb referència que en certes ocasions es computen a Madrid inversions realitzades en altres territoris al ser allà la matriu de l’empresa.
Si entrem en el detall, les inversions majoritàries a Catalunya provenen dels Estats Units, amb el 53%; Japó, amb el 9%; i França, amb el 7%. Per sectors, el 35% va anar a parar a la indústria; el 18% a farmàcia, química i construcció; el 17% a activitats immobiliàries; i el 13% a activitats financeres.