Coherència fiscal

Amb l’aval del Tribunal Constitucional (TC), que no és poc, el Govern ha aprovat un decret llei pel qual es dona el tret de sortida a l’impost sobre actius no productius propietat de societats.

Es tracta d’un impost que va entrar en vigor el 2017 però el termini de presentació de les corresponents autoliquidacions estava pendent de fixar. Per prudència, i atès el recurs presentat davant el TC, es va optar encertadament per posposar la decisió fins que es produís la resolució d’aquest últim. Després de produir-se, ja no hi ha cap obstacle que n’impedeixi l’exigibilitat immediata. No es tracta, doncs, que l’impost sigui retroactiu, sinó que el termini de la seva primera declaració s’ha posposat fins a la tardor vinent, un qüestió important, perquè la retroactivitat stricto sensu de nous impostos planteja seriosos problemes de constitucionalitat.

A diferència de tot el que s’ha escrit, no es tracta exactament d’un impost que gravi determinats articles de luxe, sinó d’un tribut amb la finalitat essencial d’evitar i dissuadir pràctiques que perjudiquen la progressivitat del sistema tributari i, per tant, la política redistributiva a través de la fiscalitat. És un tribut que també dissuadeix comportaments contraris a l’ordenació, com no imputar als socis la renda en espècie inherent a l’ús privat que els socis fan dels actius propietat de la societat, o cedir-los a aquells a un preu inferior al de mercat.

És, això sí, un impost amb escàs impacte recaptatori; però aquesta és precisament la seva principal característica. El seu objectiu, per estrany que sembli, és recaptar zero, ja que això significaria que l’ús dels actius es declara correctament en seu del soci i de la societat, i/o que aquesta no es queda de forma ociosa beneficis la destinació dels quals no és l’activitat productiva sinó l’ús privat per part del soci d’actius “no” productius. En cas de ser així, l’augment de la recaptació vindrà donat a través d’altres figures impositives, que és el que realment es pretén.

Es tracta, a més, d’un tribut senzill d’aplicar amb precedents en el nostre entorn globalitzat, com Mèxic, Estat on va estar en vigor fins fa uns anys. No obstant això, cal advertir la necessitat de millorar la redacció de la llei amb la finalitat d’evitar el risc que l’impost s’apliqui de manera inadequada. En aquest sentit, és urgent delimitar millor el concepte d’actiu “afecte”, excloure’n els actius que se cedeixin als socis a preu de mercat sense exigir cap altre requisit addicional, i incloure algunes precisions que mantinguin la coherència del sistema tributari en el seu conjunt. Altrament, es corre el risc que acabin pagant els de sempre i es qüestioni l’efectivitat de mesures com aquesta aprovada que, sent valenta i coherent, s’acaben aplicant amb una finalitat diferent a què es van aprovar.

Cal delimitar l’impost a actius no productius de societats