La Vanguardia (Català-1ª edició)

Es­tiu: el di­fí­cil re­par­ti­ment dels fills

Hi ha més con­flic­tes en­tre els exs qu­an va­ria la pau­ta de la cu­ra com­par­ti­da

- JAVIER RICOU CRIS­TI­NA SEN

Gai­re­bé un de ca­da tres di­vor­cis a Es­pa­nya aca­ba en una cus­tò­dia com­par­ti­da. Ma­re i pa­re es re­par­tei­xen la cu­ra dels seus fills. Les cus­tò­di­es com­par­ti­des s’han tri­pli­cat l’úl­ti­ma dè­ca­da. El 2007 els jut­ges no­més la con­ce­di­en en un de ca­da deu ca­sos. Avui s’ator­guen en gai­re­bé un 30% de les sen­tèn­ci­es de di­vor­cis, se­gons da­des de l’Ins­ti­tut Na­ci­o­nal d’Es­ta­dís­ti­ca (INE).

El re­par­ti­ment de la cu­ra dels fills, tant si ve fi­xat per sen­tèn­cia com si és fruit d’un acord, sol ser més fà­cil d’apli­car du­rant el curs es­co­lar. Els ho­ra­ris dels nens es­tan pla­ni­fi­cats i ai­xò aju­da ma­res i pa­res a or­ga­nit­zar-se.

Una si­tu­a­ció molt di­fe­rent de la que es plan­te­ja a l’es­tiu. Els nens ja no van a l’es­co­la i les se­ves va­can­ces no sem­pre coin­ci­dei­xen amb les dels seus pro­ge­ni­tors. Les sen­tèn­ci­es de cus­tò­dia com­par­ti­da so­len fi­xar que els

pa­res es re­par­tei­xin a parts iguals la cu­ra dels seus fills en aquest perí­o­de va­ca­ci­o­nal. Ai­xò com­por­ta un can­vi en la ru­ti­na de la res­ta de l’any, i és lla­vors qu­an el risc de con­flic­tes aug­men­ta.

Ai­xí ho afir­ma Su­san­na An­te­que­ra, ad­vo­ca­da es­pe­ci­a­lis­ta en dret de fa­mí­lia i pro­tec­ció al me­nor. “La­men­ta­ble­ment en aquest perí­o­de va­ca­ci­o­nal tan ex­tens les pro­ba­bi­li­tats d’in­com­plir el que s’ha­via pac­tat des­prés de la se­pa­ra­ció aug­men­ten”, afir­ma. I ai­xò pas­sa, afe­geix An­te­que­ra, “per no ha­ver en­tès cor­rec­ta­ment el con­tin­gut del con­ve­ni re­gu­la­dor apro­vat per sen­tèn­cia”.

De ma­ne­ra que per aques­ta lle­tra­da es­pe­ci­a­lis­ta en dret de fa­mí­lia “és molt im­por­tant de­ta­llar amb pre­ci­sió el re­par­ti­ment i l’elec­ció dels perí­o­des afe­gint-hi fins i tot l’ho­ra de l’in­ter­can­vi, com tam­bé la clàu­su­la de pre­a­vís en­tre els pro­ge­ni­tors per co­mu­ni­car-se qui­nes quin­ze­nes tri­en per a les va­can­ces”.

El bé més pre­uat en aquest cas són els fills. “I no s’ha d’obli­dar mai –re­cal­ca An­te­que­ra– que les va­can­ces d’es­tiu han de ser­vir per­què els nens gau­dei­xin dels seus pa­res i ma­res des­con­nec­tant del perí­o­de fa­mi­li­ar”. Fi­xar amb pre­ci­sió els can­vis de ca­sa o perí­o­des que els me­nors pas­sa­ran amb ca­da un dels seus pro­ge­ni­tors “pro­por­ci­o­na­rà als nens es­ta­bi­li­tat i se­gu­re­tat, co­sa que ne­ces­si­ten més que mai des­prés d’as­su­mir la no­tí­cia de la rup­tu­ra de la re­la­ció en­tre els seus pa­res”, in­di­ca aques­ta lle­tra­da.

Tam­bé cal te­nir en comp­te l’edat dels nens, subrat­lla Ro­ser Ven­drell, psi­cò­lo­ga in­ves­ti­ga­do­ra (Blan­quer­na-URL). Qu­an són pe­tits, en­tre els 0 i els 6 anys, el que ne­ces­si­ten són ru­ti­nes i hà­bits, de ma­ne­ra que els pa­res han d’ac­tu­ar amb pru­dèn­cia i con­fi­an­ça per man­te­nir el cli­ma ade­quat. És una eta­pa en què en­ca­ra no es pot par­lar amb ells en pro­fun­di­tat, i per ai­xò el fo­na­men­tal és cons­truir un am­bi­ent de tran­quil·li­tat.

En l’eta­pa de 6 a 12, co­men­ta Ven­drell, és més sen­zill. Ja s’hi pot par­lar a fons per trans­me­tre’ls con­fi­an­ça. En l’ado­les­cèn­cia, i en els perí­o­des es­ti­vals on es tren­quen les ru­ti­nes, és im­por­tant que el pa­re i la ma­re es­ta­blei­xin lí­mits de mu­tu acord. Evi­dent­ment, tot de­pèn de la re­la­ció que man­té l’ex­pa­re­lla, però la in­ves­ti­ga­do­ra subrat­lla la im­por­tàn­cia que les du­es parts va­lo­rin el fet de man­te­nir el vin­cle amb els dos pro­ge­ni­tors.

Els perí­o­des va­ca­ci­o­nals se so­len dis­tri­buir en mei­tats en­tre els pro­ge­ni­tors. Si hi ha fal­ta d’acord, molts jut­ges es­ta­blei­xen que ca­das­cun pu­gui tri­ar, en anys al­terns, les da­tes que li van més bé. És una fór­mu­la, in­di­quen fonts ju­di­ci­als, que sol fun­ci­o­nar bé.

Ai­xò no evi­ta, es­criu Jen­ni­fer Alar­cón al por­tal web 365, que sor­gei­xin pre­gun­tes com ara: Què pas­sa qu­an el pa­re que té la cus­tò­dia tre­ba­lla i el nen fa va­can­ces? I les des­pe­ses ex­tra que ai­xò pro­vo­ca?

“És molt clar que tots els pa­res vo­len te­nir amb ells els seus fills, però que el nen tin­gui va­can­ces no vol dir que el pa­re tam­bé en tin­gui, i aquest és un al­tre dub­te fre­qüent dels pa­res. Com cal ac­tu­ar el mes en què el nen no té es­co­la però el pa­re se n’ha d’anar a tre­ba­llar? Per nor­ma ge­ne­ral els pro­ge­ni­tors se­so­len or­ga­nit­zar amb avis o fins i tot es­co­les d’es­tiu per­què el nen no es­ti­gui desa­tès du­rant el perí­o­de la­bo­ral del pa­re, però en cas que ai­xò no si­gui pos­si­ble hem de re­cor­dar que sem­pre es pot ar­ri­bar a un acord que be­ne­fi­ciï els dos pro­ge­ni­tors”, acon­se­lla Alar­cón.

En deu anys s’han tri­pli­cat les sen­tèn­ci­es de cus­tò­dia com­par­ti­da i s’apli­ca en una de ca­da tres de­ci­si­ons

 ??  ?? Perí­o­des Les psi­cò­lo­gues acon­se­llen que els perí­o­des se­guits de va­can­ces amb ca­da pro­ge­ni­tor si­guin de quin­ze di­es. Un perí­o­de més curt pro­du­eix
in­es­ta­bi­li­tat, i un de més llarg, enyo­ran­ça
Perí­o­des Les psi­cò­lo­gues acon­se­llen que els perí­o­des se­guits de va­can­ces amb ca­da pro­ge­ni­tor si­guin de quin­ze di­es. Un perí­o­de més curt pro­du­eix in­es­ta­bi­li­tat, i un de més llarg, enyo­ran­ça

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain