Estiu: el difícil repartiment dels fills

Hi ha més conflictes entre els exs quan varia la pauta de la cura compartida

Gairebé un de cada tres divorcis a Espanya acaba en una custòdia compartida. Mare i pare es reparteixen la cura dels seus fills. Les custòdies compartides s’han triplicat l’última dècada. El 2007 els jutges només la concedien en un de cada deu casos. Avui s’atorguen en gairebé un 30% de les sentències de divorcis, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

El repartiment de la cura dels fills, tant si ve fixat per sentència com si és fruit d’un acord, sol ser més fàcil d’aplicar durant el curs escolar. Els horaris dels nens estan planificats i això ajuda mares i pares a organitzar-se.

Una situació molt diferent de la que es planteja a l’estiu. Els nens ja no van a l’escola i les seves vacances no sempre coincideixen amb les dels seus progenitors. Les sentències de custòdia compartida solen fixar que els

pares es reparteixin a parts iguals la cura dels seus fills en aquest període vacacional. Això comporta un canvi en la rutina de la resta de l’any, i és llavors quan el risc de conflictes augmenta.

Així ho afirma Susanna Antequera, advocada especialista en dret de família i protecció al menor. “Lamentablement en aquest període vacacional tan extens les probabilitats d’incomplir el que s’havia pactat després de la separació augmenten”, afirma. I això passa, afegeix Antequera, “per no haver entès correctament el contingut del conveni regulador aprovat per sentència”.

De manera que per aquesta lletrada especialista en dret de família “és molt important detallar amb precisió el repartiment i l’elecció dels períodes afegint-hi fins i tot l’hora de l’intercanvi, com també la clàusula de preavís entre els progenitors per comunicar-se quines quinzenes trien per a les vacances”.

El bé més preuat en aquest cas són els fills. “I no s’ha d’oblidar mai –recalca Antequera– que les vacances d’estiu han de servir perquè els nens gaudeixin dels seus pares i mares desconnectant del període familiar”. Fixar amb precisió els canvis de casa o períodes que els menors passaran amb cada un dels seus progenitors “proporcionarà als nens estabilitat i seguretat, cosa que necessiten més que mai després d’assumir la notícia de la ruptura de la relació entre els seus pares”, indica aquesta lletrada.

També cal tenir en compte l’edat dels nens, subratlla Roser Vendrell, psicòloga investigadora (Blanquerna-URL). Quan són petits, entre els 0 i els 6 anys, el que necessiten són rutines i hàbits, de manera que els pares han d’actuar amb prudència i confiança per mantenir el clima adequat. És una etapa en què encara no es pot parlar amb ells en profunditat, i per això el fonamental és construir un ambient de tranquil·litat.

En l’etapa de 6 a 12, comenta Vendrell, és més senzill. Ja s’hi pot parlar a fons per transmetre’ls confiança. En l’adolescència, i en els períodes estivals on es trenquen les rutines, és important que el pare i la mare estableixin límits de mutu acord. Evidentment, tot depèn de la relació que manté l’exparella, però la investigadora subratlla la importància que les dues parts valorin el fet de mantenir el vincle amb els dos progenitors.

Els períodes vacacionals se solen distribuir en meitats entre els progenitors. Si hi ha falta d’acord, molts jutges estableixen que cadascun pugui triar, en anys alterns, les dates que li van més bé. És una fórmula, indiquen fonts judicials, que sol funcionar bé.

Això no evita, escriu Jennifer Alarcón al portal web 365, que sorgeixin preguntes com ara: Què passa quan el pare que té la custòdia treballa i el nen fa vacances? I les despeses extra que això provoca?

“És molt clar que tots els pares volen tenir amb ells els seus fills, però que el nen tingui vacances no vol dir que el pare també en tingui, i aquest és un altre dubte freqüent dels pares. Com cal actuar el mes en què el nen no té escola però el pare se n’ha d’anar a treballar? Per norma general els progenitors sesolen organitzar amb avis o fins i tot escoles d’estiu perquè el nen no estigui desatès durant el període laboral del pare, però en cas que això no sigui possible hem de recordar que sempre es pot arribar a un acord que beneficiï els dos progenitors”, aconsella Alarcón.

En deu anys s’han triplicat les sentències de custòdia compartida i s’aplica en una de cada tres decisions

Períodes Les psicòlogues aconsellen que els períodes seguits de vacances amb cada progenitor siguin de quinze dies. Un període més curt produeix inestabilitat, i un de més llarg, enyorança