Sense clàssic però golejant

Messi tritura el Valladolid amb dos gols i dues assistències en un partit poc vistós

Dos gols de museu i dues assistències que només pot crear la imaginació d’un geni. En la ressaca del no clàssic, caracteritzada per un partit insubstancial, Messi es va rebel·lar contra l’encefalograma pla i va emergir del conformisme general com a solista. L’argentí va liderar la victòria conservadora d’un Barça previsor respecte als reptes de futur. Un equip amb més gols que no pas futbol que va recuperar el liderat contra un Valladolid que va començar ordenat i va acabar mirant de no incomodar gaire l’adversari per no encaixar una golejada encara més exagerada.

Sergio González va estar a punt d’arrencar un punt del Camp Nou la temporada passada i ahir va optar per repetir l’esquema, amb tres centrals i laterals llargs contra un Barça amb novetats significatives en una setmana amb tres partits. Valverde, que havia prescindit d’Arthur en la convocatòria, va desplaçar De Jong a l’interior esquerre i va concedir el dret a Arturo Vidal en la segona titularitat de l’any del xilè. Tot i això la novetat més vistosa va afectar la davantera, amb Ansu Fati, que demà farà 17 anys, a la posició de Griezmann. Valverde buscava desequilibri davant l’ordre de la rereguarda del Valladolid.

El Barça va tornar a matinar, com la setmana passada a Praga. En la primera aproximació després de menys de dos minuts de joc, una centrada de Messi mal resolta per la defensa va arribar a peus de Lenglet a l’àrea. El francès va rematar de primeres, la pilota va tocar a la cuixa de Barba i es va convertir en un objecte impossible per a Jordi Masip.

S’augurava una nit plàcida al Camp Nou, poc poblat però molt reivindicatiu, per bé que el Valladolid va encaixar el cop amb naturalitat, va estar organitzat i va enviar un parell d’amenaces a través de Sergi Guardiola i Waldo. Van ser el preludi d’un gol força absurd des del seu origen, una falta supèrflua de Semedo, fins que es va executar: un toc involuntari de Kiko Olivas després d’un rebuig agònic de Ter Stegen.

Com la setmana passada a Praga, al Barça se li complicava el partit. Atacava a ràfegues i experimentava nombroses pèrdues davant el bloc adversari, amb tres centrals i un doble pivot. Una fortificació impenetrable pel centre, excepte per a la imaginació de Messi. Vidal va combinar amb l’argentí al mig del camp i va arrencar per la vertical desmarcant-se en direcció a la porteria de Masip. No feia l’efecte de ser una aventura excessivament prometedora, però Leo va idear una introducció mil·limètrica, a l’altura precisa, la velocitat exacta, per a la caça de Vidal.

El gol va evitar que el Barça, parsimoniós i burocràtic en excés, hagués de començar a mirar el rellotge, i que l’estadi comencés a sentir la desagradable sensació de l’ansietat. Messi va administrar el tranquil·litzant definitiu mitjançant la superba execució d’un lliure directe a 24 metres del marc de Ma