Se’ls ha girat la truita

A principis d’any, a Sevilla, en un viatge amb autocar vaig conèixer una dona molt afable. De sobte, la dona va preguntar per què els catalans no estimem Espanya.

Saben aquelles respostes que et venen al cap quan ja és massa tard? Doncs sí, en aquell moment no vaig saber respondre-li, però ara em disposo a intentar-ho. No puc dir que no estimi Espanya, com tampoc puc afirmar el contrari. Tanmateix, sí que puc esmentar un bon grapat de qüestions que m’emprenyen: que qualsevol president de comunitat es prengui la llibertat de criticar la meva terra; que es qüestioni la immersió de manera continuada o que hi hagi un suposat no-nacionalisme il·lustrat que aprofiti qualsevol ocasió per recordar-me que estic a les ordres d’una elit burgesa.

Ara, amb la sentència del TJUE, se’ls ha girat la truita. Però aquest centralisme que es creu per sobre del bé i del mal mai serà capaç de veure la biga en el propi ull.

Gerard Fernández Duque

Lleida

“En la calle Vapor, de Tarragona, tenemos unas escaleras mecánicas que la mitad de los días desde que las instalaron están averiadas. Nunca se encuentra al culpable, pero siempre paga las consecuencias el mismo: ¡el ciudadano!”, es queixa Salvador Vidal Gisbert

Una avaria massa freqüent

i l’esport no s’haurien de barrejar, però tant se val, tot anava bé fins que van arribar els covards encaputxats de sempre.

Com és possible que els Mossos no impedissin els aldarulls? Algú els hi deu ordenar deixar fer. I els encaputxats, en canvi, llençaven pedres i tota mena d’objectes als agents, cosa que els va fer refugiar-se a les furgonetes. Increïble. Barcelona s’ha convertit en un polvorí i ja és hora que es restableixi l’ordre i tots puguem viure en pau i tranquil·litat.

Joan Tomas i Gran Cerdanyola del Vallès