La Vanguardia (Català-1ª edició)
La UAB ajorna els comptes anuals perquè desconeix els ingressos públics
La rectora assenyala que amb el finançament actual només poden tenir dèficit
El consell de govern de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha acordat no presentar els pressupostos de l’exercici 2020 perquè li és impossible de quadrar els comptes. “No podem presentar un pressupost equilibrat si les despeses augmenten –especialment els salarials– i es mantenen els ingressos, prorrogats per la Generalitat”, explica Margarita Arboix, rectora de la UAB. “D’altra banda, volem elaborar uns pressupostos realistes i esperem saber quina disponibilitat de recursos públics hi ha en el nou pressupost de la Generalitat per al 2020, que previsiblement s’aprovarà al gener”, indica la rectora.
D’aquesta manera, el consell de l’Autònoma ha endarrerit la presentació dels comptes fins al març. Aleshores confia saber quina és la partida de finançament corresponent als comptes públics.
Millorar la retribució de les universitats i començar a situar els comptes a un nivell anterior al de la crisi va ser un compromís a què va arribar el Govern després que els vuit rectors de les universitats públiques catalanes protestessin públicament en un acte al paranimf de la Universitat de Barcelona (UB), acompanyats de professors, estudiants, investigadors i personal d’administració, quan es va saber que no constava cap augment per als campus a l’esborrany del nou pressupost de la Generalitat. Això passava a començaments d’octubre, la setmana abans que es publiqués la sentència del 14-O i abans que els campus es convertissin en escenari de protestes.
El 8 d’octubre el vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Pere Aragonès, es va reunir amb els rectors i els va prometre un augment de 100 milions, cosa que elevava el finançament universitari a 841 milions, a prop de l’objectiu del miler que ingressaven abans de la crisi. Va anunciar, així mateix, una rebaixa de les taxes, sense concretar ni quantificar, però que implicava un descens d’ingressos per a les universitats que seria assumit, suposadament, per l’Administració.
Els responsables dels campus van veure en els 100 milions una alça insuficient, ja que amb prou feines cobria els augments salarials del 2019, i Aragonès es va comprometre a citar-los a finals de novembre en una reunió que no ha tingut lloc i que ara la vicepresidència desvia cap a la conselleria d’Empresa i Coneixement.
En aquest primer trimestre la UAB ha demanat contenció en les despeses i les ha limitades a un màxim d’un 60% del pressupostat.
Arboix confia que el Govern aprovi els comptes i compleixi amb l’augment d’ingressos als campus
“L’exercici del 2019 l’hem salvat gràcies a aportacions excepcionals”, indica la rectora (el 2018 va tancar amb dèficit). Aquests ingressos han estat obtinguts per la gestió de les residències de la Vila Universitaria i pel resultat d’una sentència favorable a la UAB (producte de la cessió del terreny a la Generalitat del Centre d’Investigació de Materials que es va vendre a Applus. També ha tingut un augment d’ingressos per la concessió de projectes d’investigació europeus, tot i que aquest ingrés està destinat gairebé del tot als grups de treball.
El pressupost de la UAB és de 300 milions, dels quals 160 procedeixen de les arques públiques i 50 de les matrícules dels alumnes. La resta s’obté per altres fonts. Per la banda de les despeses, només els salaris pugen a 211 milions. Arboix considera que el pressupost idoni per poder “respirar” hauria de pujar a 360 milions.
El finançament actual s’allunya no només dels campus europeus de mida semblant (per professors, alumnes i investigació) sinó d’universitats espanyoles. Aquesta setmana s’ha sabut el pressupost de les universitats andaluses, que conjuntament puja a 1.300 milions (pels 741 de les catalanes). Només la Universitat de Granada, semblant a la de la UAB, rep 480 milions. I la de Màlaga, més petita, 357.