La Vanguardia (Català-1ª edició)
La grip A va escarmentar els governs i va alimentar la reticència a actuar
Els països més industrialitzats i amb més viatgers internacionals estaven més exposats. Al Regne Unit, per exemple, cada vegada sembla més clar que no hi va haver un pacient zero sinó centenars. S’han identificat fins a 1.300 introduccions del virus, la majoria a Londres. “És com un incendi, com més focus, més difícil és apagar-lo. És una qüestió de recursos”, diu Leon. També cada dia que passa sense que el Govern decreti el tancament nacional és més dramàtic. “Si tens 10 casos, en dos o tres dies en tindràs 20 i després 40. Però si comences amb 2.000, passes a 4.000 i 8.000 en el mateix termini”, assenyala el professor.
“Els països que van ser capaços d’implementar mesures de manera primerenca van tenir avantatge”, diu Klimek. Àsia, que s’havia enfrontat a diverses epidèmies els últims anys, ho tenia més fàcil que Europa i els EUA. Mentre els ciutadans occidentals van haver d’aprendre-ho tot des de zero, els asiàtics ja sabien el que era un confinament, les mascaretes o la distància.
Dos antecedents expliquen que molts governants subestimessin la Covid-19, assenyala Pere-Joan Cardona, investigador biomèdic a l’Institut Germans Trias i Pujol. “Hi havia el record de l’epidèmia del SARS (2002-2004), que es va resoldre amb confinaments quirúrgics a Àsia. I, sobretot, de la grip A (2009). Llavors els governs s’ho van prendre molt seriosament: durant sis mesos hi va haver reunions setmanals, es va fer provisió de tamiflu... Al final l’epidèmia va ser molt menor de l’esperat i se’ls va acusar de malgastar els diners públics i deixar-se entabanar per la indústria farmacèutica. Van quedar escarmentats”, diu.
L’error de càlcul ha resultat monumental. Sis mesos després, la Covid-19 està lluny d’estar controlada. És més, a escala global està en l’apogeu, amb un rècord de casos nous diaris i una acceleració marcada dels contagis. Es multipliquen els rebrots en llocs que ja s’estaven reobrint: des de Pequín, a l’escorxador alemany o Lleida. I Klimek apunta una tendència inquietant: països que creien que havien escapat del desastre descobreixen que no poden abaixar la guàrdia. “Al principi les zones metropolitanes i els països més industrialitzats van ser els més colpejats, i els menys connectats van poder prendre mesures abans que el virus es propagués. Ara la situació millora als primers i empitjora per als altres”. A Europa, els països occidentals deixen el pitjor enrere mentre Portugal i països de l’Est registren rècords de contagis. I als EUA el virus dona treva a Nova York i colpeja estats com Texas.
“La contenció, aspirar a tenir zero casos, no és realista”, adverteix Klimek. Assenyala l’exemple de Nova Zelanda, que ho tenia tot a favor: una illa, poc poblada i apartada. Va donar per eliminat el virus i va descobrir un brot al cap de pocs dies. “Demostra fins a quin punt és difícil frenar aquest virus. Hem de viure amb ell”.
Evitar els rebrots és impossible i els propers mesos n’hi haurà molts, avisa Klimek, que aposta per concentrar els esforços en contenir-los amb confinaments a escala local i un intens rastreig de contactes. L’objectiu: no haver de tornar als tancaments nacionals, inassumibles per a una economia exsangüe.
Els models matemàtics amb què treballa Klimek mesuren l’efectivitat de les mesures posades en marxa als diferents països. No hi ha una bala de plata, una mesura que per si sola pugui frenar el virus, però hi ha elements que es repeteixen en totes les estratègies reeixides: les restriccions de viatge, l’augment de la capacitat sanitària, separar els pacients de Covid-19 als hospitals, les normes de distància social i un esforç de comunicació per conscienciar la població.
“El que ocorri els propers sis mesos dependrà sobretot del comportament dels ciutadans”, afirma Klimek. Mesures com l’ús de la mascareta han estat més efectives als països on són voluntàries i es van adoptar de forma primerenca que on són obligatòries. “Les mesures no són tan determinants com garantir-ne el compliment a llarg termini”, afegeix.
Pere-Joan Cardona està convençut que s’ha produït una transformació social que evitarà una segona onada com la de primavera. “Hem canviat la cultura higiènica. Anem amb mascareta, vigilem quan tossim, no ens fem petons... Tot això va ser el que va permetre una propagació brutal del virus”, assegura.