El rebrot del coronavirus a Lugo complica les eleccions gallegues

El PP assumeix que el seu únic problema a Galícia és mobilitzar la gent gran

El coronavirus, amb l’impacte més baix que ha tingut a Galícia respecte al conjunt d’Espanya, va aplanar el camí d’Alberto Núñez Feijóo cap a la seva quarta majoria, la que li auguren totes les enquestes publicades, fins i tot les que no l’hi donaven enfront de la convocatòria fallida d’abril. Però ara la pandèmia ha complicat la campanya, per l’empitjorament d’aquesta setmana del rebrot de la comarca de Lugo d’A Mariña. Hi ha més de mig miler de persones en quarantena, la participació de la qual és una incògnita, i, sobretot, sorgeixen més dubtes sobre la taxa de participació, després dels senyals preocupants de les municipals franceses. Això sí, tot i que l’escenari es mogui, el president de la Xunta, Núñez Feijóo, igual com el lehandakari, Iñigo Urkullu, ha passat l’equador de la cursa electoral amb la seva condició de favorit reforçada.

Els reflexos que va mostrar Feijóo el març, quan va suspendre de sobte des de la TVG la precampanya electoral per la pandèmia i va deixar descol·locat el seu rival socialista, Gonzalo Caballero, que va trigar una tarda a anul·lar la seva, contrasten amb els esdeveniments d’aquesta setmana. Els partits de l’oposició, Galícia en Comú, BNG i PSOE, van cancel·lar els seus actes a la zona d’A Mariña pel rebrot, mentre que el PP, segons Efe, només ha donat als seus càrrecs de la comarca la indicació d’extremar les precaucions sanitàries a la campanya.

Amb menys d’una quarta part de la població de Lugo, aquesta zona no és essencial al tauler electoral, tot i que ara tingui un caràcter simbòlic, per la crisi d’Alcoa. Aquesta multinacional dels Estats Units tramita l’acomiadament de mig miler de treballadors de la seva planta d’A Mariña, la principal fàbrica d’aquesta deprimida província. Feijóo,

que ahir es va reunir amb el comitè d’empresa d’Alcoa, esgrimeix els llocs de treball contra el Govern central, que assenyala com el culpable “per la seva política energètica ideologitzada”. Pedro Sánchez, per la seva banda, va demanar ahir des d’A Coruña a la Xunta de no fer servir la fàbrica com a arma electoral i va reclamar un treball conjunt per assegurar-ne la viabilitat.

En aquest context, la suspensió de la campanya a A Mariña suposaria per al PP el reconeixement d’un problema que la Xunta dona per controlat, a més de poder crear temor a l’hora d’anar a votar. Els populars s’afanyen a remarcar la seguretat amb què es desenvoluparan els comicis. “Té més risc anar a fer un aperitiu a una terrassa que anar a un col·legi electoral, que estarà higienitzat”, va proclamar ahir Pablo Casado a Pontevedra, després de recórrer un tram del camí Portuguès.

“Si hi ha una punxada en la participació seria molt difícil aconseguir la majoria absoluta”, va declarar Feijóo aquesta setmana. La seva frase sembla més aviat un pas més en les seves constants crides a la mobilització de la seva base que fa als mítings, amb especial èmfasi en la gent gran. Segons l’enquesta del CIS, un 44% dels votants del PP tindria més de 65 anys, malgrat que aquest col·lectiu representa un 31% del cens gallec.

L’expresident Rodríguez Zapatero va dir aquesta setmana a Santiago de Compostel·la que les eleccions del 12-J són les més importants que hi ha hagut a Galícia, i també a Euskadi, perquè està en joc el model de societat que sortirà de la pandèmia. Malgrat l’anhel del lleonès d’una majoria d’esquerres, de moment, tot i que sigui sota tota la incertesa d’un esdeveniment inèdit, als dos territoris s’espera que triomfi el continuisme, amb una nova victòria de les seves clàssiques dretes governants, la del PPdeG i la del PNB.

Més informació a la pàgina 45

Feijóo i Urkullu passen l’equador de campanya amb la seva condició de favorits reforçada en els sondejos electorals