La Vanguardia (Català-1ª edició)
Pablo Iglesias topa amb el jutge
L’instructor García-Castellón està pendent d’una sèrie de diligències per decidir si actua contra el líder de Podem
El cas Villarejo intoxica tot el que toca. La prova vivent és el vicepresident Pablo Iglesias. El líder de Podem va encapçalar la lluita contra les “clavegueres” de l’Estat que en bona part afectava la corrupció policial. Ara bé, l’excomissari José Manuel Villarejo, empresonat des del novembre del 2017, era molt més que això. Durant l’època de Jorge Fernández Díaz com a titular d’Interior, Villarejo va desplegar tant els seus negocis privats com els treballs parapolicials. Se’l relaciona amb investigacions no judicialitzades a Podem, a dirigents catalans com Pujol o fins i tot a l’extresorer del PP Luis Bárcenas quan aquest s’havia convertit en l’enemic públic número 1 de Mariano Rajoy.
Iglesias va donar l’ordre que Podem actués com a acusació popular contra Villarejo. Però, a més a més, ell mateix, com a particular, va acabar personat com a perjudicat en la coneguda peça Dina. Ara la causa ha girat i, a ulls del jutge, de perjudicat ha passat a ser sospitós.
La unitat d’afers interns de la Policia va trobar, durant l’escorcoll als domicilis de Villarejo, una còpia de la targeta de memòria del telèfon mòbil d’una exassessora d’Iglesias, Dina Bousselham, de la seva època com a europarlamentari. Un any abans, l’estiu del 2016, part del seu contingut havia estat publicat en diversos mitjans de comunicació. Prèviament ella havia denunciat el robatori del telèfon. Quan el seu contingut va aparèixer a casa de Villarejo, el jutge els va oferir personar-se com a perjudicats. Iglesias sempre va pensar que la publicació de xats amb comentaris seus guardats en aquell telèfon tenia com a objectiu perjudicar-lo a ell i al partit per no arribar al govern central.
El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón, encarregat del cas, sospita que va ser Villarejo qui va poder lliurar la informació als periodistes perquè es publiqués. L’excomissari va assegurar que a ell li van donar la còpia dos periodistes de la revista Interviú ,on havia arribat la targeta, malgrat que en aquest mitjà no es va arribar a publicar mai. Després, Iglesias va reconèixer davant el jutge que el president del grup Zeta li havia lliurat la targeta a començaments del 2016. La va guardar i no l’hi va donar a la seva propietària fins que van sortir publicades les primeres informacions amb part d’aquests continguts. El gir del cas ve quan el passat 18 de maig el jutge torna a citar Bousselham, que afirma que quan Iglesias li va lliurar la targeta no funcionava.
Des d’aquell moment el magistrat sospita que el líder de Podem va lliurar a la seva exassessora la targeta destrossada. Tot i això, ella manté que únicament estava espatllada i no en culpa Iglesias. Bousselham va enviar la seva targeta a una empresa de recuperació de dades, que no hi va poder fer res. El jutge ha preguntat a la companyia, situada al Regne Unit, perquè no va poder recuperar el contingut. Vol saber si va ser destruïda. A aquestes sospites s’hi afegeix un informe de la policia científica que assegura que la targeta de Dina estava cremada quan aquesta la va lliurar al jutjat. Fonts jurídiques expliquen que la raó pot ser que l’empresa ha de cremar la coberta de la targeta per intentar recuperar les dades. García-Castellón espera la resposta de l’empresa, a través de la comissió rogatòria que ha remès. Ara bé, si les autoritats britàniques triguen massa a respondre, l’instructor fins i tot estaria disposat a anar fins allà per obtenir la informació com abans millor, segons mantenen fonts de la investigació.
Si el jutge corrobora de manera indiciària que Iglesias va destruir la targeta de la seva exassessora abans de lliurar-l’hi quan, a més, ja hi havia una denúncia interposada, l’actual vicepresident es podria enfrontar a fins a tres delictes per danys informàtics, obstrucció a la justícia i apoderament de dades reservades. El primer que ha fet el jutge GarcíaCastellón és, amb el suport de la Fiscalia Anticorrupció, retirar-li la condició de perjudicat a la causa. Sospita que Iglesias va poder perjudicar la investigació, a més de quedar-se amb un material que no era seu. Si confirma aquestes sospites, el magistrat haurà d’enviar la causa al Tribunal Suprem, atès que com a membre del Govern central, està aforat davant l’Alt Tribunal, que serà qui hi tindrà l’última paraula. Iglesias té clar que el que està passant és “una trama per treure Podem del Govern” de l’Estat, un “nou intent de perjudicar” la seva formació per part d’unes “clavegueres” que encara actuen a Espanya.
La Fiscalia creu que si l’exassessora no se sent víctima d’Iglesias per haver guardat durant diversos mesos la seva targeta no se’l pot perseguir penalment. Tanmateix, el magistrat considera que el perdó de Dina només li valdria per evitar el delicte de revelació de secrets, però no els altres. No obstant això, el jutge té pendent decidir si torna a escoltar la testimoni. A més a més, està esperant un informe d’ampliació de la policia científica perquè aclareixi si es va ser malmesa voluntàriament. Amb això i la resposta de l’empresa britànica el jutge estarà en disposició de decidir què cal fer amb Iglesias i, de passada, si exonera Villarejo per la filtració.