L’horror, l’horror

El rei Felip de Bèlgica ha entonat un discret mea culpa per “les ferides del passat” belga al Congo. “Lamenta profundament” una colonització marcada “per les atrocitats comeses contra les poblacions locals”. Ja tocaven, aquestes paraules! Forçades per l’onada contra el racisme que ha desfermat l’assassinat de George Floyd a Minneapolis.

Aquests mots de penediment corregeixen lleument unes paraules que, sobre el tema de la colonització, va pronunciar fa 60 anys a Léopoldville (l’actual Kinshasa) l’oncle del rei actual, Balduí, famosíssim en aquells anys a l’Espanya de Franco, perquè estava casat amb l’aristòcrata espanyola Fabiola de Mora i Aragó. Balduí era de les poques portes clarament obertes que el règim de Franco tenia a Europa. La parella sortia cada setmana a les revistes del cor.

Balduí va assistir amb l’orgull ferit a la cerimònia de formalització de la independència del Congo. Bèlgica cedia la immensa colònia perquè no volia passar per la humiliant experiència

Balduí era una de les poques portes obertes que Franco

tenia a Europa

de França amb Algèria. En el seu discurs, va tenir la barra de descriure la independència com la culminació de “l’obra civilitzadora” del seu avantpassat Leopold II.

Abans de cedir-la com a colònia a Bèlgica, Leopold II va ser propietari privat d’aquesta immensa porció d’Àfrica. S’hi va fer molt ric expoliant el país i la gent. Als negres que no recollien la quota mínima de cautxú, els tallaven les mans. L’escriptor Joseph Conrad va descriure el territori del riu Congo com “el cor de les tenebres”. En el moment de l’agonia, Kurtz, protagonista de la novel·la, resumeix la seva vida i la del territori: “L’horror, l’horror”.

El dia abans que Balduí pronunciés el seu discurs, va desfilar en descapotable amb el primer president del país, Joseph Kasavubu. De cop, un home se’ls acosta, s’inclina cap al rei i li pren l’espasa. El van detenir. No volia pas per matar-lo, sembla, sinó potser fer el pallasso. Tots els negres que dibuixa Hergé, autor del Tintin, són d’aquest estil: o beneits o estúpids. Tenen por dels lleons, van en trens de quincalla i adoren Tintin.

Kasavubu va fer un discurs convencional. Però el primer ministre Patrice Lumumba va dir al rei: “Les nostres ferides estan molt fresques i són massa doloroses per ser oblidades”. Al cap d’un any, Lubumba ja era mort. Els belgues i els propietaris de mines van forçar l’escissió de Katanga i van lliurar el país a Joseph Mobutu, arquetip dels dictadors africans. El país més ric en natura i mines és dels més pobres del món. L’horror continua.