Putin l’etern

El president rus, Vladímir Putin, va agrair divendres passat als seus conciutadans “el suport i la confiança” demostrats a l’aprovar les reformes constitucionals que, entre altres coses, deixen la porta oberta perquè l’actual inquilí del Kremlin pugui continuar en el càrrec fins al 2036. En un referèndum cuinat a la seva mesura, el 77,9% dels votants van donar suport als canvis a la Carta Magna russa –només en una petita regió àrtica va guanyar el no–, i la participació va ser del 67.9%, percentatges que permeten al règim legitimar la consulta.

El referèndum es va allargar durant tota una setmana amb l’excusa de la Covid-19 i entre denúncies de l’oposició de pressions als treballadors en les seves empreses per anar a votar, mentre la campanya institucional només demanava de votar afirmativament. L’oposició, feble i dividida, amb prou feines ha pogut fer sentir la seva veu. Amb tot, una oenagé d’observació electoral s’ha atrevit a parlar de tupinada i de plebiscit manipulat, i el moviment Niet (No) ha convocat una concentració el dia 15 per demanar la impugnació dels resultats. Prevista per al 22 d’abril, la consulta va ser ajornada per la pandèmia i ara els russos han tingut set dies per anar a votar, una cosa sense precedents en la història del país i que, segons l’oposició, ha afavorit el frau.

Fa més de vint anys que Putin governa Rússia directament o indirectament. Quan va arribar al Kremlin el 1999 era pràcticament desconegut. Exagent del KGB, la seva gestió de la crisi a Txetxènia va catapultar la seva popularitat, reforçada pel creixement econòmic a començaments d’aquest segle. Es va enfrontar a l’oligarquia russa i es va mostrar com un líder fort, amb carisma, tornant a situar Rússia com a superpotència en l’escena internacional. La seva intervenció en la guerra siriana, l’annexió de Crimea, els lligams amb la Xina i les acusacions d’haver interferit en processos electorals en alguns països són alguns dels punts de la seva política exterior. Per als seus seguidors, Putin representa l’estabilitat i l’orgull nacionalista recuperat.

Obligat per la Constitució, l’any 2008 va deixar la presidència a Dmitri Medvédev per recuperar-la el 2012 després d’haver estat primer ministre. Ara, després de dues dècades en el poder, ha impulsat una nova reforma constitucional a la seva mesura que li permetrà optar a seguir en el càrrec fins al 2036. Si arriba a aquesta data, amb 84 anys, superarà Stalin en anys en el poder i només tindrà per davant el tsar Pere el Gran, que va regnar gairebé 43 anys.

El referèndum congela el debat successori i mostra altres aspectes de la reforma constitucional, com la menció a “la fe en Déu” i la definició del matrimoni només com la unió d’un home i una dona. La pandèmia ha reduït la popularitat de Putin, però el plebiscit ha posat els fonaments per convertir-lo en el tsar etern. Ja ho va dir Viatxeslav Volodin, president de la Cambra de Diputats russa: “Després de Putin vindrà Putin”.

Després de la reforma de la Constitució russa, el president pot continuar en el poder fins al 2036