L’últim estiu

Durant el confinament ens hem menjat els diners per a les noves ulleres bifocals i els de canviar el cotxe”. M’ho explica amb el que intueixo és un somriure agredolç rere la mascareta una amiga que es dedica al lloguer turístic estiuenc a la Costa Brava. Li he preguntat com ha passat el confinament i com encara la temporada. Em confirma que, pel que fa al juliol, gairebé tots els turistes estrangers, sobretot francesos i alemanys, li han anul·lat les reserves. Ara mateix, només els catalans mantenen viu el calendari del mes, mentre que els propietaris de pisos i cases han decidit ocupar-los ells mateixos i aprofitar per fer una mica de reformes o per gaudir-ne els mesos en què acostumen a fer un viatge fora del país. La meva amiga s’estima més no pensar què passarà a l’agost. Ha perdut de moment la Setmana Santa i el mes de juny, que acostumen a aprofitar els turistes primerencs. Quan camines pel poble, tothom et diu el mateix: el cap de setmana és una bogeria, perquè hi apareixen tots els turistes del país. El dilluns, sembla que passegis

No em deixo enganyar pel miratge d’imaginar

que he tornat als estius de la infantesa

per uns carrers fantasmals. A la porta de les botigues d’espardenyes i flotadors, els propietaris, sense gairebé personal contractat, badallen mirant els carrers buits. Sovintegen les botigues buides amb “Es lloga” a la façana. Només els restaurants semblen animar-se una mica, encara que les terrasses plenes enganyen: hi ha la meitat de les taules habituals, tot i que moltes ocupen la calçada.

La meva primera impressió és gaudir de platges buides i passejades sense aglomeracions, però no em deixo enganyar pel miratge d’imaginar que he tornat als estiuejos de la meva infantesa, a un ritme i amb una ocupació dels anys setanta. Els ulls rere les mascaretes reflecteixen angoixa. I no només als establiments més turístics. Els tallers i concessionaris de cotxes saben que a l’hivern patiran, perquè ningú no s’hi acostarà per a reparacions i compres. I els paletes i lampistes s’angoixen per reformes que no es faran, com les botigues de mobles, de roba i perfumeries per les vendes que es perdran.

A les ciutats ja sabem de les cues a Càritas i bancs d’aliments, on hi estan apareixent famílies que mai s’hi havien trobat. Però l’onada del que ens pot deixar el coronavirus està creixent aquest estiu, en un país molt dependent del turisme i dels visitants estrangers. Tot just s’acaben d’obrir les fronteres de l’espai europeu. Mai com fins ara s’havia mirat cap al nord, mentre es renten i es desinfecten totes les superfícies.