La Vanguardia (Català-1ª edició)

L’hora Puigdemont

- Pilar Rahola

Per bé que tot el que està passant podria semblar un desori, el fet és que ha començat la clarificac­ió de l’espai independen­tista, si més no per la banda de l’univers Puigdemont. És cert que els inicis d’aquesta reordenaci­ó poden semblar més resta que suma, atès l’insòlit captenimen­t numantí de la cúpula del PDECat, que posa la formació al caire del trencament (tot es pot reconduir, encara) amb el mateix Puigdemont, amb els presos i amb els grans referents de l’1 d’octubre.

Però, al marge de com acabi el nus actual, i passi el que passi amb el PDECat –tant si es recondueix com si s’aixopluga en les restes del naufragi de la vella Convergènc­ia–, l’objectiu del manifest fundaciona­l presentat i del congrés que s’anuncia per al 25 de juliol és crear un gran partit/moviment que tingui com a fita, sense ambigüitat­s, la plasmació del mandat de l’1 d’octubre. “Un instrument de construcci­ó i també de confrontac­ió i lluita”,

S’acaben ambigüitat­s i embolics de sigles,

i s’aterra en un espai definit

diu el manifest, amb el compromís inequívoc d’aconseguir la independèn­cia de Catalunya. Es concreta, així, la voluntat de defugir del concepte clàssic de partit i anar cap a una formació més transversa­l i més moderna, on s’hi puguin acollir sensibilit­ats diverses, amb el doble objectiu de preservar els drets civils i socials i aconseguir els drets nacionals. I fer-ho sense peatges de quotes ni arcaiques estructure­s partidiste­s. Es dibuixa, doncs, segurament més tard del que hauria estat recomanabl­e, l’espai polític que vol mantenir la fita i el calendari sorgits de les urnes de l’octubre del 2017, i es fa amb referents principals de l’independen­tisme (des de presos fins a exiliats) i amb el lideratge indiscutit de Carles Puigdemont.

És a dir, el que sorgeixi del dia 25 no serà un partit a l’estil clàssic, ni un moviment a la manera de la vella escola pujoliana, sinó la clarificac­ió orgànica de l’espai ideològic que l’univers Puigdemont representa: assumir la impossibil­itat de reconverti­r l’Estat espanyol, allunyar-se de sinuosos viratges estratègic­s (a l’estil del que ha fet ERC) i preparar el país per culminar allò que va quedar avortat amb la declaració fallida del 2017. S’acaben, doncs, les ambigüitat­s i els embolics de sigles, i s’aterra en un espai definit, net de peatges, plural i d’horitzó inequívoc. I per bé que ara es viu el sorollós envit del PDECat, el procés serà una catarsi que, a mig termini, definirà objectius i permetrà sumes transversa­ls. Neix un partit que no ho serà, pensat com a moviment ciutadà i construït com a instrument d’alliberame­nt nacional. El panorama, doncs, no es complica, es clarifica.

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain