Balcons neutrals?

El Tribunal Suprem ha establert que als edificis públics no s’hi poden col·locar pancartes i banderes que no siguin oficials. No es pot prendre partit per cap ideologia ni que sigui després d’una votació a favor de la majoria de l’entitat pública. Si la Generalitat o un Ajuntament treu la majoria en votació per penjar una pancarta a favor de la comunitat LGTBI, o en contra de la guerra, no ho poden fer, estan incorrent en una falta de desobediència al Suprem, que pot suposar greus conseqüències per a la cap de la corporació que ha penjat la pancarta, com passa amb el president Quim Torra per penjar-ne una a favor dels presos polítics.

La llibertat d’expressió com s’ha d’entendre? El Suprem pot estar per sobre d’aital dret? Es pot ser “neutral” davant del que passa a la nostra societat? Ens podem rentar les mans com Ponç Pilat per no prendre partit en contra de les injustícies i la repressió o a favor dels drets humans?

D’acord que les façanes dels edificis oficials no es poden convertir contínuament en un aparador de fira, però hi ha diades i esdeveniments que mereixen un tracte especial per demostrar estar a favor o en contra d’algun succés que la nostra societat vulgui fer palès públicament. En moltes coses no es pot ser neutral, perquè ser-ho implica anar a favor de qui té el poder i en contra de qui el pateix.

Jordi Lleal i Giralt

Badalona

La visita al Conjunt Etnogràfic d’O Cebreiro no només descobreix les pallozas que recreen la vida a la muntanya de Lugo al camí de Sant Jaume, sinó també la llegenda del Sant Greal. A la foto, una palloza retratada per Carmen Lamelas. Compartiu les vostres fotografies a participacion@lavanguardia.es

Hi ha solució al conflicte català? Participeu en l’enquesta del dia al web pues debo guardar el secreto de las deliberaciones.

En cambio, sí deseo aclarar que no es cierto lo que dice sobre mi artículo en El País del 10 de abril, pues en él no “acusaba al actual Gobierno de deslizarse hacia una ‘dictadura constitucional’ mediante el abuso del estado de alarma”. Al contrario, expresé con toda claridad, aparte de algunas advertencias generales sobre nuestro sistema constitucional, que en España el derecho de excepción no sigue el modelo de la “dictadura constitucional”, sino el de una intervención estatal limitada, y mi crítica al Gobierno, en lo que se refiere a las medidas excepcionales adoptadas, sólo fue porque al suspenderse derechos (como en mi opinión, siempre discutible, así ocurrió), hubiera sido más correcto declarar el estado de excepción que el de alarma.

Otra cosa, y bien lamentable, es que algunos políticos, tergiversando lo que dije, me atribuyeran, expresa o tácitamente, lo que de ninguna manera expresé. Manuel Aragón

Madrid

El Sant Greal de Galícia

cartes@lavanguardia.cat.