Amb cita prèvia

Les biblioteques, que hagueren hagut de ser considerades serveis essencials com d’altres –llibreries, museus, petit comerç...– i no haver tancat en cap moment, han anat obrint amb molt retard. La majoria, o totes, funcionen, encara ara, fora de l’estat d’alarma, amb cita prèvia. Són uns llocs foscos i ombrívols en lloc de plens de vida i de moviment.

Necessites un llibre, veus que el tenen en una biblioteca que és a la població veïna o una mica més enllà, has de demanar cita prèvia, presentar-t’hi, esperar-te fora i et donen el llibre com si fos un objecte perillós.

No s’hi pot entrar, no es pot consultar, no es pot fullejar, no es poden tocar els llibres ni els diaris ni les revistes, no es pot seure en una taula o connectar-se a internet. No té ni cap ni peus, com tantes altres coses. Com la falta de premsa als bars i restaurants.

Si fora de l’estat d’alarma i fora de les fases anem així, que ens depara el futur? Es pot anar en transport públic, estar en un taulell d’un bar, un supermercat a vessar, una taula d’un restaurant i no es pot seure en una biblioteca?

Fa falta molt de sentit comú, i en el camp de la cultura no sembla que funcioni.

Pol Amat