Més ‘Drama’, vull més drama!

L’Àfrica (Elisabet Casanovas) esborra del mòbil el grup de WhatsApp “Drama”, i així s’acaba la sèrie Drama, sis capítols sobre un trio de joves que comparteixen pis a la Barcelona prevírica. Ara vull saber què se n’ha fet de la vida de l’Àfrica un cop que ha avortat (aquest era el drama d’aquesta trama), i del seu amic Jordi (Artur Busquets) quan torni del Vietnam, i de la seva amiga Scarlett (Júlia Bonjoch), tres companys de pis a Barcelona, i de la seva constel·lació de coneguts d’una nit. Soc un boomer barceloní i m’ha entretingut tant i tan bé aquesta sèrie de millennials barcelonins que ara en vull més capítols, demano més a Dani Amor (creador i guionista), i que els rodi amb el mateix equip i amb el mateix planter interpretatiu, magnífic (em declaro fan de Busquets i de Casanovas!). La senzilla, consuetudinària i humil trama de Drama, en clau de suau comèdia realista sense muntar cap drama, és molt superior en versemblança, ritme i encant a l’última temporada de Merlí, exemple de com una sèrie descarrila per una infatuació que voreja el ridícul. Ara vull més Drama: confio que TV3 contracti nous capítols a aquests talentosos creadors i guionistes catalans de i més papers a aquests actors catalans de sense esperar que se li avanci TVE, sense necessitat d’embolicar-se després en intercanvis de sèries a la desesperada.

Aquesta setmana he sabut que el Govern de la Generalitat té una consellera de Cultura que respon per Mariàngela Vilallonga. Encantat! Abocada a fomentar un clima favorable per a la creativitat dels artistes catalans, a la consellera Vilallonga li ha semblat oportú amonestar TV3 per desprotegir (?) l’ús de la llengua catalana. Quina intervenció tan inoportuna, ja que poques vegades en els 36 anys d’emissions de TV3 s’ha utilitzat amb més facilitat, realisme i espontaneïtat la llengua catalana que a la sèrie Drama, un altre bon motiu per aplaudir la Televisió de Catalunya. És veritat que també s’hi senten alguns diàlegs

en llengua castellana. Quin drama!

Poques vegades en els 36 anys de TV3 s’ha utilitzat el català amb més facilitat, realisme i espontaneïtat

L’abril del 1986 TV3 va inaugurar els seus estudis a Sant Joan Despí, i jo hi era prenent notes per informar en aquestes pàgines. Jordi Pujol, president de la Generalitat, va declarar que era missió fundacional de TV3 amplificar l’ús de la llengua catalana. No recordo que comentés, a més, que un conseller hagués de renyar per telèfon el director de TV3 per això i per allò altre, i quan li vingués de gust (i que al director li semblaria el més normal del món): segurament em va distreure una mosca i això se’m va escapar. Demano perdó.

TV3 és un debat sense fi, perquè és nostra. Cada director de TV3 marca el seu biaix editorial als espais informatius..., i no hi haurà mai unanimitat d’opinions. Això és normal. El que és anormal és que molts catalans refusin anar als estudis de TV3 (ho va deplorar Tian Riba dilluns a la tertúlia d’en Basté, a RAC1), temorosos de trepitjar un camp minat, un territori hostil: en què deuen haver errat els directius de TV3 (no els seus treballadors) per arribar a això? – @amelanovela