Les illes, el cost de l’edèn sense turistes

El tancament total de les illes a causa del coronavirus ha fet que Balears s’acosti més que mai a la idea de paradís terrenal, amb aigües cristal·lines d’un espectacular blau turquesa i una línia fina de sorra d’un blanc encegador a les petites cales recollides entre pinedes. Però per al sector turístic, un 80% del PIB balear, aquest paradís és un infern devastador, un malson de què intenta despertar com més aviat millor.

Magaluf, al municipi de Calvià, a prop de Palma, representa aquestes Balears que no surten a les fotografies dels fullets promocionals, sinó a les de les pàgines d’esdeveniments dels diaris sensacionalistes anglesos. També és un paradís, però molt diferent del de les cales: és la meca del turisme britànic d’excessos, del tot inclòs, del pub crawling –excursions alcohòliques pels pubs de la zona–, de l’alcohol i les drogues sense control ni mesura. És el bressol del balconing.

La fotografia de Magaluf s’acosta ara més a la d’un decorat d’una ciutat oblidada, una d’aquelles escenes d’un poble de l’Oest construït en ple camp d’Almeria amb carrers buits, comerços tancats i pubs anunciant a la porta ofertes alcohòliques que aquest any no arribaran.

El conseller de Model Econòmic, Turisme i Ocupació del Govern balear, Iago Negueruela, creu que aquesta zona degradada, com altres que hi ha a Mallorca i a Eivissa, haurien d’aprofitar aquest any per reciclar-se, començar a canviar el model de turisme de borratxera i deixar de banda el reclam de l’alcohol per apostar per turisme familiar. La cadena Melià ja ha obert un dels seus hotels a la zona, el Melià Calvià Beach, de cinc estrelles. Pretén ser l’avançada d’aquest canvi de model que comença a ser una necessitat a les illes.

El Govern de Francina Armengol havia calculat que la pandèmia provocaria una caiguda d’un 30% en el PIB de les Illes, però les previsions ara no són tan negatives. L’aeroport de Son Sant Joan ha passat de rebre 200 passatgers diaris els primers dies de juny a 40.000 divendres. La previsió és que aquest estiu passin per Balears 5 milions de turistes, menys de la meitat dels que hi van arribar l’any passat en aquesta mateixa època. En tot l’any 2019 hi van arribar 16 milions de turistes. La temporada es va iniciar amb els primers 400 turistes alemanys que van venir a la prova pilot, amb les fronteres encara tancades en ple estat d’alarma.

Negueruela considera que l’operació ha estat tot un èxit perquè ha col·locat Balears com a destinació segura a Alemanya davant destinacions competidores com Turquia i Tunísia.

Durant aquell pla pilot, van obrir tres hotels dels més de 100 que hi ha a la platja de Palma, enclavament de turisme alemany a Balears. En ple confinament, ningú no apostava per l’obertura dels hotels durant aquesta temporada, però ja es calcula que a l’agost poden estar obertes un 50% de les més de 600.000 places hoteleres que hi ha a les Illes. Les perspectives no són tan bones a Menorca i a

La meca del turisme britànic d’excessos és com un decorat de ciutat abandonada

Eivissa, més dependents del mercat anglès, encara que Negueruela creu que Menorca es pot salvar pel mercat català. María José Aguiló, vicepresidenta executiva de la Federació Hotelera de Mallorca, explica que ja han obert 167 dels 850 associats i molts més ho faran aquest mes de juliol. “Hi ha cert optimisme, però amb moltes cauteles”, assenyala.

Moltes reserves es cancel·len a última hora a causa dels vols suspesos de les companyies aèries. Els preus dels bitllets s’han disparat durant el mes de juny com a conseqüència de la demanda creixent amb tarifes punta que han arribat als 1.000 euros per a un vol de connexió entre Madrid i Eivissa o 700 per a un vol entre Barcelona i Menorca, però ja s’hi aprecia un lleuger descens. Air Europa té programats 2.000 vols aquest estiu. Un portaveu assegura que la intenció és mantenir preus competitius per facilitar la mobilitat.

L’obertura progressiva dels hotels, molt lenta encara, no està tirant prou perquè el sector de la restauració superi la crisi. Alfonso Robredo, president de la secció de Restauració de la Confederació d’Associacions Empresarials de Balears (CAEB), assegura que la caiguda de facturació en zones turístiques ronda un 70% i calcula que, només a Mallorca, hi ha més de 4.000 establiments que no obriran les portes.

Un dels sectors que ho passarà malament aquest estiu és el del lleure nocturn i especialment les macrodiscoteques. El Govern balear no en permetrà l’obertura i, per tant, Eivissa perdrà una part de la clientela habituada a les nits de Pachá o Ushuaïa. Jesús Sánchez, president de l’Associació Balear del Lleure Nocturn, va lamentar aquesta dràstica decisió del Govern d’Armengol i assegura que la mesura afectarà un sector que genera 20.000 llocs de treball a totes les illes.

El Govern balear prohibeix les grans sales i Eivissa perd clientela