La Vanguardia (Català-1ª edició)
QUATRE EXEMPLES INTERACTIUS
tenir moviment o informació addicional quan hi cliquem. S’han incorporat formats nous com els infogràfics en vídeo o les històries visuals, una manera de presentar la informació molt pensada per als mòbils i que compta amb el suport de Google. El 14 de març del 2018 una peça publicada després de coneixe’s la mort de l’astrofísic Stephen Hawking va convertir La Vanguardia en el primer mitjà d’Espanya d’utilitzar aquest format. A l’abril una història visual que explicava com protegir-se del coronavirus després de tornar del supermercat va ser vista més de 778.000 vegades.
El repte és majúscul. En un entorn cada vegada més canviant, cal mantenir la qualitat històrica que els infogràfics han tingut sempre a l’edició en paper de La
Vanguardia i adaptar-se a l’entorn digital amb les mateixes exigències. El nou escenari implica acceptar que el lector ha de poder gaudir d’aquest infogràfic tant si ens llegeix en paper com si hi accedeix des d’un ordinador de sobretaula o des d’un smartphone. La peça s’ha de concebre, des de l’inici, com un projecte multiformat, imaginant solucions diferents per a situacions que també són diferents. El que en paper pot
Es tracta d’un contingut que cada dia és present a les pàgines del diari
El lector n’ha de poder gaudir tant en paper com en un ordinador o un mòbil
ser una doble pàgina, en un mòbil es pot transformar en un interactiu. Els formats han canviat, però es manté el desig d’oferir el millor infogràfic possible en cada suport, amb una informació sintètica i un relat visual clar. I també es manté el desig de convertir la infografia en part essencial de l’ADN de La Vanguardia en aquest nou escenari multimèdia. Si la notícia d’avui fos l’enfonsament d’un gran transatlàntic, caldria continuar preguntant-se, com el 1912, quina és la manera més bona de representar-ne la longitud.