La Vanguardia (Català-1ª edició)
El pla pastoral en temps de confinament
casa s’han aturat algunes de les nostres activitats pastorals habituals, però el Senyor no ha estat absent. Per això, permeteu-me que us suggereixi una pregunta: què significa en el temps de pandèmia ser Església en sortida? Com afecta la pandèmia el nostre Pla Pastoral? Tornarem a la “normalitat pastoral” de sempre?
Si la nostra mirada no es queda en un nivell superficial, ens adonarem que precisament aquests dies hem viscut experiències d’Església en sortida malgrat la Covid-19, algunes de les quals inimaginables fa mesos. Com a Església a Barcelona, molts hem “sortit”:
-En el compromís i esforç de tants cristians professionals de la salut i servidors públics que han manifestat de manera coherent i profunda el seu compromís pels altres.
-Per mitjà d’una preocupació renovada i interès pels malalts i per la gent gran.
-Mantenint les portes obertes de les nostres Càritas parroquials per acollir i donar suport als més vulnerables, amb una cura especial per les famílies amb problemes vinculats a l’habitatge i als aliments. I com que molts dels voluntaris eren persones de risc, molts joves s’han ofert per ajudar.
-Sortint al balcó per viure la solidaritat i l’agraïment.
-A través de les xarxes socials (que han deixat de ser instruments dels especialistes i dels joves) hem viscut pluralitat d’experiències comunitàries, d’Església universal i, fins i tot, de comunicació íntima.
-Fent experiència d’una vivència renovada de la “comunió eucarística espiritual”.
-Valorant molt més els treballadors de les feines essencials i alguns dels nostres veïns que s’han ofert per ajudar els més necessitats.
És evident que aquesta realitat ens ha fet sortir de les nostres pròpies seguretats i prioritats. Molts m’heu comentat que heu enyorat combregar el Cos de Crist present en l’Eucaristia. Els pastors també hem enyorat poder celebrar amb la presència del Poble de Déu. Hem experimentat la fraternitat des de la distància, que hem viscut acompanyant-nos i interessant-nos els uns pels altres, trucant-nos, solucionant dificultats, donant-nos suport...
Benvolguts germans i germanes, en aquest temps de confinament hem entrat més en la comunitat fraternitat, i això ha suposat un sortir de nosaltres mateixos. En definitiva, tot això ens diu clarament que el Pla Pastoral no ha quedat «fora de joc» en el temps de pandèmia, ans al contrari, hem estat sortint com ens demana el Pla Pastoral.
La pandèmia ens ha impulsat a sortir de nosaltres mateixos i experimentar la fraternitat des de la distància