La Vanguardia (Català-1ª edició)
Per què és necessari un Sant Jordi d’èxit
Amb la reobertura de fronteres, les ciutats tornen a treure el cap a l’escena global. Barcelona ho fa sense grans projectes en marxa però amb l’oportunitat de mostrar-se com una ciutat de cultura... i segura
Primer hi ha el benefici immaterial que les novel·les aporten a la societat contemporània, magistralment descrit pel professor
a una lliçó impartida al Collège de France que ha editat Acantilado. Compagnon afirma que “la literatura afavoreix la formació d’una personalitat independent, capaç d’anar a l’encontre de l’altre”. És un missatge amb substància, en una era en què el pensament tendeix a deformar-se per adaptar-se a la bombolla que encapsula els nostres perfils de les xarxes socials.
La simple celebració d’aquest acte revolucionari que és la lectura ja justifica que aquest any s’estengui una catifa vermella als llibres al passeig de Gràcia, el carrer més noble de Barcelona. Serà al Sant Jordi del 23 de juliol, un nou intent del sector del llibre de salvar les vendes de l’any, després de la celebració virtual de l’abril.
No ha estat fàcil, però finalment s’ha arribat a un acord per ocupar el passeig amb llibres deixant que només circulin cotxes pels carrers transversals. Amb una certa nocturnitat per combatre el sol implacable de juliol. Finalment, les llibreries podran obrir almenys fins les 23.00 h, circumstància que convertirà aquest Sant Jordi en una versió literària de la nit dels museus. El sector del llibre ha formalitzat l’acord amb l’Ajuntament i la direcció general de Comerç de la Generalitat.
La gestió de l’acord ha estat complexa. No són pocs els llibreters que temen que l’esforç i el desemborsament que requereix muntar una parada no es vegin compensats amb els ingressos d’una diada tan atípica.
Potser va ser una idea arriscada programar aquest Sant Jordi d’urgència en lloc de resignar-se i deixar-lo per al 2021, com han fet molts altres esdeveniments. La mateixa Feria del Libro de Madrid –d’organització
més complexa que la festa catalana– encara no ha pres la decisió definitiva sobre la seva celebració. Es va ajornar fins a l’octubre, però persisteixen dubtes sobre quina mena de normalitat es viurà llavors.
A més, algunes editorials estan comprovant com els autors estrangers són reticents a viatjar a Espanya, que els primers mesos de la pandèmia va ser un dels països més assenyalats del món per l’estigma de la Covid-19. L’escassa arribada de visitants després de l’obertura de fronteres és un indicador de fins a quin punt patiran aquest estiu les destinacions turístiques, en especial les urbanes. El confinament de Lleida no ajudarà.
En qualsevol cas, una vegada convocat el Sant Jordi del 23 de juliol, el més raonable és anar a totes perquè sigui un èxit. Per la gent que llegeix, pels llibreters i llibreteres, pels autors, pels editors, pels agents i pels venedors de roses. Però també per la mateixa Barcelona, condemnada a emetre senyals de vida si vol tornar a ser un pol d’atracció de persones amb talent, d’inversions i de turistes de cultura.
Les antenes estan desplegades. La Fira ja ha demostrat la seva habilitat per aconseguir certàmens que no acaben de funcionar en altres ciutats; l’Ajuntament rastreja oportunitats, i Barcelona Global prepara un mapa d’inversions estratègiques per al futur de la metròpolis. Però qualsevol avenç cap a una certa normalitat econòmica requereix un rentat d’imatge previ.
Més enllà de les campanyes de promoció institucionals, el Sant Jordi podria ser aquest plató que Barcelona necessita. Poques ciutats poden vincular la seva imatge als llibres amb tant fonament com la capital catalana. També Madrid és ciutat llibresca, però el sector editorial té menys pes en el conjunt del seu ecosistema cultural del que té el barceloní en el seu.
Un dels motius pels quals tenen tanta força les fotografies fetes per Sant Jordi és l’aparent contradicció en què s’incorre a l’hora de celebrar de manera col·lectiva un acte tan solitari com és la lectura. Potser és que la festa s’ha avançat al seu temps. Compagnon suggereix que els pròxims anys la lectura pot ser “fins i tot menys silenciosa del que va ser al segle passat i ferse més activa, més física, més teatral”.
Amb mascareta, amb distància i la màxima seguretat, les paraules impreses substituiran la moda en aquesta mena de shopping night dels llibres al passeig de Gràcia. Un editor lamentava fa poc que “el món comença a mirar Barcelona i Barcelona no sap què ensenyar-li”.
D’entrada, una degustació d’aquesta festa, que es regeix per un hàbit tan extravagant i mediàtic com és la compra compulsiva de llibres i roses.