La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un clàssic que no para
Des del 1992 Paul Weller enarbora el pal d’una, com a mínim, sempre sorprenent carrera en solitari. I en la majoria dels casos, molt gratificant. El seu nou lliurament, de títol que deixa a una variada interpretació, arriba amb una primera senya d’identitat que pot reconfortar una part de la seva afició, desplaure’n una altra però que difícilment deixa indiferent, ja que el gloriós rocker britànic ha apostat per un soul que inevitablement rememora, evoca, l’època dels Style Council. Un projecte breu, brillant i addictiu –amb Mick Talbot (que toca en el tema que dona títol), però també amb Dee C. Lee–, però no sempre reivindicat per uns i d’altres com es mereixeria.
La transcendència intrínseca
Paul Weller
ON SUNSET
POP-ROCK/ UNIVERSAL
de Weller (punk, mod, new wave, etc.) no ha fet que disminuís afortunadament la seva recerca d’una cosa nova, diferent o estimulant dins del que és el seu mostrari sonor, construït al llarg de gairebé mig segle. I l’ha trobat només dos anys després de treure el seu anterior àlbum, True meanings, que tot i que respectable, va motivar més d’una badall entre sectors de la parròquia. Ara no. A On sunset hi ha sonoritats negres però també molt pop intens i evolucionat, com també hi ha admirables complicitats amb tocs electrònics i experimentals. Per no parlar de l’impecable plus en versió orquestral del tema homònim de l’àlbum o la petita meravella que és la versió instrumental de Baptiste. Weller, un clàssic del segle XXI?
Haim
El trio de germanes californianes Haim firmen amb determinació la seva obra més resplendent, exemple que al final de la foscor sempre apareix la llum. I ho fan amb una paleta de colors en què cohabiten funk, Lou Reed o arranjaments del segle XXI.
MORDECHAI
POP/ DEAD OCEANS
Els de Houston han elaborat una esplèndida obra de bon gust. A la seva ja coneguda i fascinant paleta de sonoritats (surf, ecos tailandesos i africans, psicodèlia...) aquí afegeixen veus però sempre amb el protagonisme de la guitarra magistral de Mark Speer.