De soldat a camperol.

nalment és tombada.

Un altre cas recent que il·lustra el llibre és la demolició el 2014 de l’estàtua de Jordi Pujol a Premià de Dalt, que va passar de ser idolatrada a odiada després que el president confessés que tenia una fortuna a l’estranger sense declarar. Va ser objecte de pintades i va rebre cops de martell i el 30 de setembre es va despertar a terra ajaguda de bocaterrosa. Li faltava un dit i presentava un intent de decapitació.

Uns anys abans, el 2011, havia perdut també el seu tron la Victòria de Frederic Marès, que des del 1940 s’assentava als peus de l’obelisc a l’encreuament del passeig de Gràcia amb la Diagonal. Havia arribat durant el franquisme per substituir l’al·legoria de la República de Viladomat i tot que el conjunt va patir diversos atacs al llarg dels anys, va ser l’Ajuntament qui el 2011 va retirar l’escultura d’acord amb la llei de Memòria Històrica. Alguns ciutadans la van acomiadar amb llàgrimes. Molt més festiu va ser el comiat d’Antonio López, la seva estàtua va ser retirada de la via pública per l’Ajuntament fa dos anys pel seu passat esclavista.

Molt més efímera, un dia, ha estat la vida al carrer de l’antimonument de Joan Brossa Record d’un malson, el cap de l’exalcalde Porcioles en una safata sobre una cadira d’oficinista. Va ser un encàrrec del 1991 per al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs, però l’Ajuntament no es va atrevir a col·locar-la tement que fos percebuda com una provocació. Anys més tard dos regidors la van treure del magatzem on havia estat dipositada i la van col·locar en un extrem del Parc del Besòs. Va durar unes hores, fins que l’alcalde va ordenar la seva retirada. Actualment es pot contemplar al Museu d’Història de la Immigració de Catalunya.

Azara també

traça la biografia del

de Genaro Iglesias a Balaguer, un monument inaugurat per Franco i retirat per feixista durant el primer ajuntament democràtic, que ara està sent objecte d’una altra revisió que la podria portar de nou al carrer. El seu autor, escultor republicà represaliat, va rebre l’encàrrec d’esculpir un soldat nacional amb una arma fent un petó a una bandera. Però ell el va reconvertir en un camperol amb una aixadella que fa un petó una espècie de piràmide.

“Moltes de les reacciones impulsives que ens provoquen les imatges són reaccions desitjades per si mateixes, perquè si una imatge no suscita un tipus de reacció, si no ens crida l’atenció, no ens interpel·la, és invisible i, per tant, no té raó de ser”, conclou Azara, per a qui es tracta d’una capacitat que supera “moltes vegades la dels éssers vius” i que explica, per exemple, que en plena Covid-19 hagin hagut de prohibir que la gent abraci o faci petons a les escultures als temples. Però no sempre les passions coincideixen. El que per a uns és objecte de veneració, per a d’altres pot ser un objecte d’ultratge, com el pas de Setmana Santa del Sant Enterrament, del Gremi de Marejants de Tarragona que el va acompanyar a Venècia, un conjunt del XVIII, cremat durant la Guerra Civil i reconstruït el 1942.