QUIQUE SETIÉN

De la conversa amb la directiva no vaig percebre que no seguiria el pròxim curs; hi ha molt de soroll al voltant, però he d’estar centrat en mi”

3

Tot el que no sigui que el Barça arribi a la mitjanit d’avui a la mateixa o a menys distància del Madrid a la Lliga serà com estendre la catifa vermella. El campionat s’ha posat molt costa amunt per al conjunt barcelonista i l’ambient al vestidor s’ha enrarit amb el pas dels dies i amb l’acumulació de punts perduts. Mentre que el Madrid ha fet el ple, el Barça s’ha deixat sis pel camí, fruit de tres empats frustrants, tres partits en què va dominar o el marcador o el joc en algunes fases, però en què va acabar signant empats per la seva pròpia incapacitat per mantenir el nivell. Avui els de Setién visiten l’estadi de la Ceràmica i els de Zidane juguen a San Mamés. Dos compromisos d’altura. Els blaugrana s’enfronten a un Vilareal en plena ratxa, que ha guanyat cinc dels sis partits després del confinament i que lluita per la quarta posició que dona dret a entrar a la Champions.

No és una plaça senzilla per buscar la reacció, però el Barça no té cap més remei que maquillar uns números lamentables fora de casa si vol allargar la seva vida a la Lliga. Quan només se sumen 23 dels 48 punts a domicili és complex aspirar al títol. Aquí han estat molts dels mals d’un equip en decadència. Als estadis modestos, com ara els de l’Osasuna o el Llevant, van començar a dilapidar crèdit, i en camps grans, com ara el Bernabeu, San Mamés, Mestalla, el Pizjuán o Anoeta, tampoc no van saber conquerir la victòria.

El partit de Vila-real pot venir molt condicionat pel que passi hores abans a Bilbao. Una altra victòria del Madrid en un dels partits més difícils que li queden sobre el paper posarà moltíssima pressió als barcelonistes, que entrarien a jugar provisionalment a set punts del lideratge. Ara bé, si el conjunt blanc no s’imposa als barcelonistes se’ls obrirà l’oportunitat, segurament l’última, de col·locar-se al darrere i ben a prop del Madrid i posar pressió a la recerca d’un títol que avui dia sembla més que difícil.

Sobretot perquè el Barça ha anat de més a menys, i els de Zidane, sense fer un joc enlluernador i amb diverses ajudes arbitrals, han dibuixat la dinàmica contrària.

Llevat dels temps del Cruyff entrenador, el Barça no acostuma a ser un bon perseguidor. Quan es desenganxa del lideratge s’acostumen a empitjorar els focs interns dins l’entitat, i, si alguAmb na cosa ara no falta al Barça són incendis. Embolics esportius, econòmics i institucionals. Amb jugadors que ja han estat venuts, com Arthur, o que saben que poden estar al mercat per fer caixa. Amb veterans lluny del seu millor rendiment, fatigats i rovellats. lesionats esporàdics però importants, com De Jong, o membres preferents de la infermeria, com Umtiti. Per no parlar d’un Dembélé a qui gairebé ja ningú no recorda. I amb Messi irritat i alimentant dubtes al seu voltant sobre si renovarà o decidirà volar lluny del Camp Nou d’aquí un any.

Abans podria finalitzar l’etapa de Setién, per bé que té contracte per continuar. “No revelaré les converses que vam tenir amb el president, però jo no vaig percebre això [que la seva trajectòria s’acabaria de manera abrupta]”, va replicar ahir el tècnic. I és que Setién, trist d’expressió però contundent en les paraules, no gasta ni un minut per pensar en què pot passar. Almenys de cara a la galeria. “Sé que hi ha molt de soroll al voltant, però he d’estar centrat en mi. Encara tenim lliga i continuarem lluitant”. Amb un discurs semblant va ventilar el tema de la possible marxa de Messi el 2021. “Jo no li he sentit dir res sobre això; no especularé, no és la meva feina”.

La seva feina és conviure amb un vestidor ple de tòtems. “És evident que no he encertat mai en tot, però hi ha coses que no esbrinaràs mai. A cada club hi ha els seus esglaons i jerarquies. A mi no m’han impedit res, sinó que m’han ajudat a tenir les coses clares; no soc un entrenador d’imposar, soc de parlar i debatre”, va recordar Setién. En mans del Barça, que la Lliga encara tingui debat.

A cada club hi ha els seus esglaons i jerarquies; a mi no m’han impedit res, sinó que m’han ajudat a tenir les coses clares”