La Vanguardia (Català-1ª edició)
I què cal fer, amb Bale?
Per enèsima vegada, el Madrid busca una sortida al gal·lès, element prescindible en el plantejament de Zidane
Finalment Florentino Pérez es rendeix. Ja té clar que Gareth Bale (30) no és el seu home. Ho ha après escoltant: l’hi ha dit Zinédine Zidane, l’única personalitat el discurs de la qual transcendeix al president blanc. Zidane parla i Florentino Pérez escolta. Zidane diu que ja n’hi ha prou, que Bale no li serveix.
I el gal·lès juga a golf.
Tant de temps després, aquesta és la història d’un disbarat. El Madrid vol que Bale se’n vagi i Bale se’n vol anar. El que passa és que l’operació surt per un ull de la cara. I ningú no es vol quedar borni.
De Bale, ja vuit temporades de blanc, durant tot aquest temps amb prou feines ens n’han arribat fogonades. Queda una cursa per desbordar Bartra, marcat a foc des d’aleshores. I una xilena per esparverar el Liverpool a la final de la Champions del 2018.
I para de comptar.
I d’això no es viu. Tampoc no es viu d’un rosari de lesions, uns contratemps recurrents que han desconcertat els metges blancs, desesperat els seguidors i endeutat els serveis financers del club. Ni d’una sèrie d’insolències que han indignat els companys, atònits davant les anades i vingudes del, al seu dia, hipotètic successor de Cristiano Ronaldo.
Bale es declara lesionat, incapaç d’alinear-se al Madrid. I poc després reapareix sobre el terreny de joc, imperial, defensant la selecció gal·lesa.
Això no és un líder, es diu al vestidor blanc, on Bale amb prou feines no concilia amb ningú. Tants anys al país i amb prou feines xampurreja el castellà.
Zidane, doncs ja...
Zidane parla des de la banqueta. Recorre a l’estadística. I l’estadístiBale ca tampoc no defensa Bale: en l’era postconfinament el seu paper ha estat testimonial. Ha jugat mitja hora davant l’Eibar i setanta minuts contra el Mallorca. Res més.
Són 100 minuts, sobre 540 de possibles. No arriba a un 20%.
Bale és bo, però que no li serveix. Que té fogonades i després s’apaga. Que li falta compromís defensiu, de vegades es desacobla i tampoc no resol res. I que també sembla de vidre: des que és blanc Bale s’ha lesionat 25 vegades.
No li sembla un líder.
A sobre, la presència del gal·lès suposa una sangria econòmica. I aquest argument pesa més que qualsevol altre.
Abans que Zidane reaparegués a la banqueta blanca, Florentino Pérez veia en Bale un jugador franquícia. L’havia blindat col·locant-li una clàusula antixeics: 1.000 milions d’euros; a veure qui ho, paga això. I un contracte fins al 2022. Bale cobra 20 milions d’euros anuals, un salari que l’aferra al tron. Amb un sou així, qui se n’aniria?
Ara Zidane el vol fora.
–Si se’n pot anar demà, millor –havia dit a finals del curs passat.
Aquesta qüestió contraria el president, que ha de suportar les escomeses de Jonathan Barnett, l’agent de Bale. Barnett insisteix: perquè Bale se’n vagi caldrà avançar-li els 20 milions anuals que se li deuen d’aquí al 2022.
I, davant això, Zidane mira cap a una altra banda. Estan en joc la Lliga i la Champions.
Les altres coses ja es veuran.
La temporada passada Zidane deia: “Si Bale se’n pot anar demà, millor”; avui la situació és la mateixa