Catalans insatisfets

El psicòleg Abraham Maslow va idear una teoria sobre la motivació personal que va explicar com una ascensió en la qual, una vegada satisfetes les necessitats bàsiques, els humans anem desenvolupant altresdesitjosnousiméselevats.Alabasedelapiràmide, figura, per exemple, l’alimentació o el vestit. Al següent esglaó, la seguretat física, l’habitatge, tot allò que ens proporciona protecció. Després venen les necessitats socials (família, parella, acceptació per part dels altres...), i a la cúspide, l’autorealització. Una autoestima satisfeta ens situa a dalt de tot, en la complaença plena, mentre que la seva pèrdua ens enfonsa en patologies que, encara que inexplicables des del punt de vista dels qui s’han quedat al primer esglaó, poden resultar molt preocupants. Avui dia, s’apliquen nombroses anàlisis psicològiques per conèixer el nostre comportament polític. De fet, les estratègies dels partits s’inspiren cada vegada més en el neuromàrqueting. També la piràmide de Maslow pot servir per explicar els comportaments polítics i socials?

Carles Castro busseja en les últimes dades del CIS i dissecciona avui a La Vanguardia el grau de descontentament que reflecteixen les societats de les tres autonomies històriques, Galícia, País Basc i Catalunya, que són en portes de celebrar eleccions. Conclou que les dues primeres viuen en una espècie d’oasi. No és estrany que Pablo Casado hagi hagut de moderar el to eixut de les seves invectives a petició de Núñez Feijóo. Només un 12% dels gallecs considera que la situació de la seva comunitat és dolenta. I una cosa similar passa amb els bascos.

En canvi, els catalans estan de molt mal humor. Només el 14% la qualifica de bona. Cal preguntar-se com és possible aquest grau de descontentament en una societat que, malgrat tenir moltes mancances, gaudeix de nivells acceptables de benestar. Almenys, no menors que els de Galícia. Més enllà del disgust per la gestió d’un determinat govern, tal inquietud necessita anys d’incubació i enfonsa les seves arrels en diverses causes. Potser la piràmide de Maslow ens aporta una pista i resulta que la Catalunya insatisfeta pateix una pèrdua d’autoestima. Sens dubte, els seus líders s’entossudeixen a receptar tractaments ja fracassats.