La Vanguardia (Català-1ª edició)
Cranis del colonialisme
Algèria enterra les restes de 24 ‘màrtirs’ executats pels francesos
A mitjans del segle XIX, els cranis de l’enemic s’exhibien com a trofeus de guerra. Ara haurien de servir per tancar les ferides, encara massa obertes, que va deixar el colonialisme francès al nord de l’Àfrica. Aquest va ser el missatge d’un fet excepcional que va passar ahir a Alger: la inhumació, amb honors d’Estat, de les 24 calaveres de líders rebels que van ser afusellats i decapitats per les tropes franceses el 1849.
El trauma de la colonització i de la guerra de la independència encara condiciona les relacions entre Algèria i França. És una realitat que continua condicionant la naturalesa del règim algerià i la seva mitologia, i que ha influït en la política interior francesa fins als nostres dies. La recent victòria de l’extrema dreta a Perpinyà, per exemple, s’explica, en part, per aquella arribada massiva de piedsnoirs, expulsats d’Algèria, el 1962, que van donar ales al partit de Jean-Marie Le Pen.
L’afer dels cranis revestia per a Algèria una importància extraordinària, molt simbòlica. Recuperar-los i donar-los sepultura amb un homenatge no només era una exigència de justícia històrica, de reparació, sinó posar fi a una humiliació intolerable. Les calaveres havien estat conservades a la col·lecció del Museu Nacional d’Història Natural de París.
La solemne cerimònia, que va coincidir amb el 58è aniversari de la independència, va tenir lloc al cementiri d’El Alia, el més gran d’Algèria, en presència del president Abdelmayid Tebun. El règim algerià, qüestionat sense parar al carrer pel moviment popular que va provocar la sortida del poder de Buteflika, no podia desaprofitar l’ocasió per activar la sensibilitat patriòtica i escenificar la unitat nacional.
Els 24 cranis, transportats en fèretres de fusta clara i coberts per la bandera, van ser inhumats al sector del cementiri per “als màrtirs de la revolució algeriana”, els herois de la resistència, com l’emir Abdelkader, i els excaps d’Estat. Militars amb uniforme blanc van disparar salves amb els fusells. La cúpula política va seguir l’acte dreta. Tots portaven mascareta.
Els cranis havien arribat a territori algerià divendres, el dia sant dels musulmans, amb una gran cobertura mediàtica. Els taüts van quedar exposats al Palau de la Cultura. Malgrat la intensa calor, es van formar llargues cues de gent que es va desplaçar per retre’ls homenatge. Hi va haver persones que ploraven, recordant la seva pròpia experiència o la de familiars. “He vingut en la meva condició de combatent i d’invàlid de la guerra d’alliberament”, va declarar a l’agència AFP Ali Zelmat, àlies Mojlas, un veterà de 85 anys.
La colonització d’Algèria, entre el 1830 i el 1962, va viure episodis molt cruels als dos bàndols. La devolució dels cranis i de documents dels arxius colonials va ser sol·licitada el gener del 2018. Entre les calaveres restituïdes figuren les de caps molt coneguts de la revolta del 1849, com el xeic Buziane i els seus companys d’armes, que es van aixecar contra els francesos a l’est d’Algèria.
Per a l’Elisi, la devolució de les restes és un senyal clar de la voluntat de normalitzar al màxim les relacions. “Aquest gest està inscrit en un procés d’amistat i transparència sobre totes les ferides de la nostra història”, va indicar la presidència de la República.
Emmanuel Macron, potser per una qüestió generacional, té menys tabús a l’hora d’afrontar certes qüestions històriques molt delicades com la guerra d’Algèria. Abans de ser elegit president, durant una visita a Alger, va dir que la colonització havia estat “un crim contra la humanitat”. Aquelles paraules tan rotundes de mea culpa
Homenatge nacional a Alger als rebels afusellats i decapitats el 1848
El president algerià demana a França que presenti més excuses per la seva conducta
van escandalitzar alguns sectors a França.
El president Tebun, en una entrevista amb la cadena France 24, va cridar a “afrontar el problema de la memòria, que hipoteca moltes coses en les relacions entre els dos països”. El dirigent algerià va considerar que França ja ha presentat “semiexcuses” per la seva conducta com a potència colonial, però “s’hauria de fer un altre pas; és desitjable”. “Això permetrà calmar l’atmosfera i fer-la més tranquil·la per a les nostres relacions econòmiques, les nostres relacions culturals i per a les relacions de veïnatge”, va afegir Tebun. Segons el president algerià, Macron “és algú molt honest, i amb ell podem anar lluny en l’apaivagament, en la solució del problema de la memòria”.
El Parlament algerià va aprovar recentment una llei que va instaurar una Jornada de la Memòria –el 8 de maig– per recordar les matances perpetrades per les tropes franceses el 1945. Alger també vol posar sobre la taula la qüestió dels desapareguts –diversos milers– durant la guerra de la independència (1958-1962) i de les proves nuclears franceses fetes al Sàhara algerià, que van deixar unes seqüeles sanitàries en la població de la zona que encara perduren.
Per a França, la pèrdua d’Algèria va ser un cataclisme comparable al patit per Espanya quan va perdre Cuba i Puerto Rico el 1898. Hi ha figures nacionals de tots els àmbits que van néixer a l’Algèria francesa, com el premi Nobel de Literatura Albert Camus, l’estilista Yves-Saint Laurent o el filòsof Bernard-Henri Lévy.