La Vanguardia (Català-1ª edició)
Biden es presenta com a contrapunt a Trump amb un missatge optimista
El candidat demòcrata assegura que els EUA poden superar el “racisme sistèmic”
Enfront de la por, esperança. Enfront dels ressentiments racials, autocrítica. Enfront de les crues incitacions a la divisió, la promesa de la reconciliació nacional. L’aspirant demòcrata a la Casa Blanca, Joe Biden, va respondre amb un missatge carregat d’optimisme entre admissions incòmodes sobre la història del país als discursos catastrofistes i nacionalistes que ha pronunciat aquest cap de setmana el president Donald Trump.
“El nostre país va ser fundat sobre una idea”, la igualtat de tots els éssers humans, però “no ha estat mai a l’altura”, afirma Biden en un videomissatge per la festa del quatre de juliol. “Thomas Jefferson no ho va estar. Va tenir esclaus, les dones estaven excloses... Però una vegada proposada, va ser una idea que no es podia frenar”, relata el demòcrata entre imatges de la lluita pels drets civils i al·lusions a la Guerra de Secessió, l’era de la segregació racial i la mort de George Floyd.
“Malgrat tot, aquestes paraules ens han corsecat la consciència i ens han dut cap a la justícia. La història dels Estats Units no és cap conte de fades. Ha estat un continu estira-i-arronsa entre dos trets del nostre caràcter, la idea que tots els homes són iguals i el racisme que ens ha dividit”, va assenyalar Biden en aquest estrany quatre de juliol, que Trump ha fet servir per dur a terme actes de campanya sota l’aparença d’actes oficials a la muntanya Rushmore i la Casa Blanca.
“Tenim l’oportunitat d’extirpar les arrels del racisme sistèmic d’aquest país. Tenim l’oportunitat d’estar a l’altura de les paraules que van fundar aquesta nació”, deia amb ànims Biden, assumint una expressió, la del racisme estructural , que està al peu del carrer però que incomoda molts republicans i en particular Trump.
El seu missatge marca un subtil gir en la seva manera de referir-se al passat del país i connectar més bé amb l’examen de consciència col·lectiu que està duent a terme. En els primers mesos com a candidat, l’exvicepresident va fomentar la idea que després de quatre anys de Trump a la Casa Blanca calia “restaurar l’ànima de la nació”, rebobinar sense fer grans canvis, sense revolucions com les que plantejaven Bernie Sanders o Elizabeth Warren. El to nostàlgic del seu discurs el va allunyar de molts votants, en especial els joves, que creuen que és el moment d’abordar l’arrel dels problemes del país.
Llavors el coronavirus encara era una amenaça llunyana que no havia fet tant patents els riscos per a la salut pública del sistema sanitari als EUA ni la incapacitat del president per gestionar una pandèmia. Llavors George Floyd encara vivia. Al Capitoli de Mississipi encara hi onejava una bandera amb símbols de la Confederació i l’estàtua del seu president, Jefferson Davis, presidia el principal bulevard de Richmond. Llavors no hi havia milers de persones protestant als carrers contra el racisme i la violència policial.
L’últim discurs de Biden assumeix i adopta aquest nou context social. “Ara tenim l’oportunitat de donar als marginats, demonitzats, aïllats i oprimits la part completa del somni americà. Una oportunitat per erradicar les arrels del racisme sistèmic d’aquest país, per estar a l’altura de les paraules sobre les quals es va fundar aquesta nació”, afirma Biden en un to optimista, possibilista, que contrasta amb l’alarmisme del discurs de Trump a Rushmore, on va presentar el “nou feixisme d’extrema esquerra” i no la pandèmia com l’amenaça més gran que avui plana sobre els EUA.
L’ex-número dos d’Obama, que serà confirmat com a candidat oficial del Partit Demòcrata a l’agost, ha adoptat la causa principal dels manifestants però s’ha distanciat de les seves reivindicacions i accions més radicals, com les propostes de desmantellar la policia o la demolició d’estàtues de George Washington, situant-se en línia amb el sentiment general de la majoria de nord-americans. Malgrat els canvis que viu el país, el president s’ha aferrat a la imatge immaculada dels pares fundadors i presenta els qui els critiquen com a “radicals”.
Per la seva trajectòria, que tots els nord-americans coneixen bé, la campanya de Trump ho té difícil per presentar-lo com un membre del nou “moviment cultural d’ultraesquerra” o els antifa, però no perd ocasió per presentar-lo com una persona senil i manipulable, un titella a les mans de les faccions més radicals del partit, que presenta com a responsables de les escenes de pillatge registrades a moltes ciutats a l’empara de les protestes.
La participació més baixa en les eleccions presidencials beneficia històricament els conservadors i l’objectiu dels estrategs republicans no és tant atreure nous seguidors per al president com desanimar els potencials votants de Biden. Trump fa una presentació dels manifestants com a antipatriotes que volen “esborrar la història” amb “una teranyina de mentides” i “posar fi a Amèrica”. Tot i que en una tribuna de premsa Biden sí que ataca directament el seu rival i l’acusa d’intentar “desmantellar la democràcia”, en el seu vídeo no ho esmenta en cap moment. També és un gir respecte a l’arrencada de la campanya, quan no dubtava a respondre als seus insults i reptes. La seva estratègia –en vista dels sondejos, ara per ara d’èxit– passa per deixar que Trump es consumeixi en les seves pròpies flames.
El discurs de l’aspirant marca un gir subtil per connectar amb l’examen de consciència que estan fent els EUA
“La història dels EUA no és un conte de fades”, reconeix el candidat demòcrata a la Casa Blanca