L’Índia i el Nepal es tiren els nous mapes pel cap

Els dos països s’apropien una zona de l’Himàlaia en disputa

La guerra de mapes a l’Himàlaia s’ha estès al Nepal. Per si l’Índia no tingués prou fronts oberts a la Xina i el Pakistan, n’acaba d’obrir un altre a Kalapani. Aquesta zona en disputa va ser inclosa al seu nou mapa oficial, que recull la separació del Ladakh de Jammu i el Caixmir.

Enfront d’aquesta annexió cartogràfica, el Nepal ha publicat el seu propi mapa oficial, que també inclou Kalapani. I com que la silueta del país forma part de l’emblema nacional, també aquest ha estat modificat, amb una estreta banya en el seu extrem occidental.

S’allarga així l’allau de conseqüències per la derogació de l’estatus especial del Caixmir indi i la seva reorganització, decidides unilateralment pel Govern de Narendra Modi.

Tot i que l’exèrcit indi patrulla per Kalapani des de la guerra sino-índia del 1962, Kàtmandu no ha deixat de reclamar-la mai, argumentant que el riu que delimita la frontera neix més a l’oest.

Fa dos mesos, el ministre de Defensa indi va inaugurar una carretera que travessa Kalapani al llarg de 19 quilòmetres, fins a la frontera, cosa que va fer vessar el vas per al Govern nepalès, en mans del Partit Comunista, que ha promogut una esmena constitucional que incorpora al seu mapa aquests 400 quilòmetres quadrats. L’esmena va rebre l’aprovació unànime de les dues cambres i ja ha estat firmada per la presidenta.

El cap de l’exèrcit indi ha dit sobre el tema que Kàtmandu està obrant “a favor de tercers”. Però tampoc l’Índia no hauria acabat la carretera sense un tracte amb Pequín, a fi de reduir de tres setmanes a una el temps necessari per als pelegrins indis. Aquests van a la muntanya Kailash i al llac Manasarovar, al Tibet, sagrats perquè són l’Olimp de Xiva i la deu de l’Indo.

Cal dir que al Nepal encara cou el bloqueig indi de fa quatre anys, que contrasta amb l’oferta xinesa de connectar Lasa i Kàtmandu per tren i facilitar-li l’ús dels seus ports. A la tardor, Xi Jinping va fer la primera visita d’un dirigent xinès al Nepal des del 1996, per a neguit dels exiliats tibetans que encara hi queden.

Com a rerefons, es mantenen congelades les posicions dels exèrcits indi i xinès al Caixmir oriental, entre el Ladakh sota control indi i Aksai Chin, que controla la Xina. Fa tres setmanes, vint soldats indis van morir a la vall del riu Galwan. L’escaramussa a garrotades, al peu d’un precipici, va deixar dotzenes de soldats amb ferides al cap i 17 d’ells van morir després per hipotèrmia quan van caure al riu mentre ja es feia de nit. Pequín no ha facilitat xifres de baixes entre les seves files, però la batalla campal va implicar centenars de tropes i va durar hores.

Si no hi va haver més morts va ser per l’acord de patrullar sense armes. Però en tot cas, és la primera escaramussa sino-índia letal des dels anys setanta. Els mitjans oficialistes xinesos acusen l’exèrcit indi d’intrusió –els mitjans indis, el contrari–, d’inadaptació a les altures i de deficiències logístiques, que n’haurien endarrerit l’auxili, tot i que és precisament l’afany d’impedir millores logístiques índies el que va originar la topada.

La Xina també ha tornat deu soldats indis, dels quals no s’havia revelat la captivitat, en una Índia on la pandèmia continua en fase ascendent.

El primer ministre Modi, que reserva la contundència per al Pa

FONT: kistan, hauria declarat davant el seu partit que “no hi ha hagut intromissió xinesa en territori indi”, tot i que divendres passat va viatjar al Ladakh per avisar que “l’era de l’expansionisme s’ha acabat”. La Xina ha replicat que no manté litigis fronterers amb cap veí, excepte l’Índia i Bhutan, país al qual Nova Delhi prohibeix mantenir relacions diplomàtiques amb Pequín.

Els dos països han canviat les cartes oficials per incloure la zona de Kalapani, que es disputen des del 1962