La Vanguardia (Català-1ª edició)
El tancament d’A Mariña amenaça d’enfonsar la participació a Galícia
Un 20% del cens de la província de Lugo, confinat sis dies abans del 12-J
Del lema oficial de “Anque chova, vota” (Encara que plogui, vota) del catastròfic referèndum autonòmic del 1980 a la consigna d’“Encara que hi hagi virus, vota”, que sembla que s’imposa de cara a les eleccions de diumenge. En la pandèmia, Galícia s’enfronta de nou al gran fantasma de la transició, el d’una abstenció descomunal, que en aquella consulta estatutària va arribar a un 72%. Aquest espectre, conjurat fa dècades, reapareix després que ahir la Xunta tanqués la comarca d’A Mariña. No es tem una caiguda al nivell del 1980, però ha quedat desfasada la previsió que estudiava la Xunta, d’una caiguda de la participació de només cinc punts, fins a un 59%. Tanmateix, si la crisi s’agreuja, la perspectiva de caiguda s’ampliarà.
El tancament de la comarca costanera de Lugo genera incertesa sobre les condicions de participació dels 56.243 electors, un 20% del cens provincial. I al desencadenar de nou la por del coronavirus, alimenta dubtes sobre el desenllaç d’unes eleccions que semblaven més que resoltes, ja que tots els sondejos publicats ahir atorgaven a Alberto Núñez Feijóo una clara majoria absoluta, que podria arribar a ser de 43 escons, dos més que fa quatre anys i el mateix
El BNG demana que se suspengui la votació a la comarca, però ara per ara la Xunta no preveu aquesta opció
rècord de Fraga el 1993.
A les files populars es maneja la idea que Feijóo no tindria problemes si l’abstenció se situa fins a deu punts per sota del 64% del 2016. I que el límit crític per al PP, molt dependent del vot dels grans, se situaria per sota d’un 50%, cosa que obriria un panorama imprevisible. Aquesta estimació coincidiria amb les que es fan al PSOE.
Fa set dies, els 20 punts de baixada de la participació a França van encendre alarmes a la Xunta, mentre es veia créixer el vot per correu, si bé per sota del màxim de les generals del 2016. A partir d’aquí va arrencar un esforç per convèncer els electors, sobretot els grans, de la seguretat d’anar a votar, mentre es restava importància al focus d’A Mariña, que dissabte, en una entrevista a El Progreso, Feijóo donava per “controlat”, mentre l’oposició ja havia suspès la campanya en aquesta comarca. Ara l’estratègia de la minimització ja no funciona i la qüestió està en el contagi psicològic a la resta de Galícia.
Sota el precedent de la inèdita suspensió de les eleccions del 5 d’abril, hi ha la incògnita de si es pot votar el 12 de juliol, encara que, de moment, cap de les forces rellevants no plantegen aquesta qüestió. En principi, la suspensió només apareixeria després de l’extensió de la infecció a altres zones de Galícia que pogués multiplicar l’abstenció. En aquest cas, Feijóo podria tornar a plantejar un ajornament, encara que per a ell ara sigui bàsic salvar el 12-J que ja va convocar unilateralment.
Mentre el candidat socialista Gonzalo Caballero demana a Feijóo que convoqui els partits per parlar d’A Mariña, el BNG exigeix la suspensió de les eleccions en aquesta zona, perquè la prioritat “és la salut”. Però la Xunta no està per la feina, com revela el decret de tancament de la zona, en què figura acudir a votar com una excepció per sortir i entrar de la comarca i la participació de persones en quarantena no infectades.
Segons el catedràtic de Dret de la Universitat d’Oviedo Miguel Presno, en aquest moment es podrien celebrar les eleccions a la zona confinada, tenint en compte que es permet la mobilitat dins d’aquesta zona. Si s’agreuja la situació, creu que una solució seria ajornar els comicis a A Mariña, utilitzant la disposició de la llei electoral per repetir votacions anul·lades. Seria tot al terreny de la falta de previsions legals i de les enormes innovacions que ja es van fer per suspendre la convocatòria de l’abril.