La Vanguardia (Català-1ª edició)
El somni català s’esvaeix
Euskadi i Galícia reemplacen com a nous oasis de la política espanyola una Catalunya marcada pel procés Radiografia de les tres comunitats històriques
La convulsa Euskadi i la malenconiosa Galícia s’assenten com a nous oasis de la política espanyola en substitució de l’antigament idíl·lic escenari català. Madrid, per descomptat, continua sent el nucli central de la cridòria i la crispació, però Catalunya emergeix com una de les societats més insatisfetes i polaritzades d’Espanya. Les eleccions basques i gallegues del 12 de juliol confirmaran, previsiblement, uns indicadors que cada cop marquen més distàncies entre les altres dues nacionalitats històriques i una Catalunya que també té una cita amb les urnes aquest mateix any, però que l’afrontarà des de la fractura interna que va obrir el procés.
Euskadi, per exemple, apareix com una de les societats de l’Estat espanyol que registren un grau de satisfacció més elevat, malgrat deixar enrere dècades de violència i terrorisme. Segons el CIS, més d’un 63% dels seus ciutadans consideren bona o molt bona la situació del País Basc i només un 6% la jutgen dolenta o molt dolenta. Al seu torn, gairebé un 50% dels gallecs es mostren satisfets amb la situació de la seva comunitat, davant un de cada deu que la valora negativament. En canvi, només un 14% dels catalans considera positiva la situació de Catalunya, mentre que un de cada tres la troba dolenta o molt dolenta.
Aquestes percepcions antagòniques es traslladen al pla institucional, on les valoracions no poden ser més diferents. Més d’un 55% dels bascos i gairebé un 42% dels gallecs consideren bona o molt bona la gestió del seu respectiu govern autònom. A Catalunya, en canvi, només un13%delsconsultatsvalorencoma positiva l’actuació de la Generalitat. I mentre que només un de cada deu bascos o un de cada cinc gallecs suspèn la tasca del seu Executiu, aquesta proporció s’acosta a la meitat entre els catalans (més d’un 40%).
Així mateix, gairebé un 50% dels bascos i més d’un 45% dels gallecs qualifiquen de bona o de molt bona l’actuació del seu respectiu presiun
Bona/ Molt bona 14,5%
Nivell de preocupació pels problemes
13,2% La independència
12,8%
Com valoreu la gestió del president autonòmic?
13,2%
Quim Torra
53,2%
42,2%
31,2%
Dolenta/ Molt dolenta 31,3%
41,5%
Dolenta/ Molt dolenta 51,2%
Iñigo Urkullu
A. Núñez Feijóo dent autonòmic. En canvi, únicament un 13% dels catalans veuen positiva la gestió del president de la Generalitat. I les distàncies s’accentuen encara més en les valoracions negatives. Només un 11% dels bascos o un 22% dels gallecs avaluen críticament l’actuació dels seus respectius presidents, però aquest percentatge es dispara fins a un 51% entre els ciutadans de Catalunya.
De fet, únicament un 7% dels catalans
Bona/ Molt bona 63,2%
Bona/ Molt bona 55,4%
Bona/ Molt bona 49,8%
29,2%
34,0%
35,0%
6,1%
Dolenta/ Molt dolenta 7,8%
Dolenta/ Molt dolenta 11,3%
5,7%
11,3%
29,3% volen que Joaquim Torra continuï en el càrrec, mentre que un 43% dels bascos avalen la continuïtat d’Iñigo Urkullu i un 45% dels gallecs la de Núñez Feijóo. I una cosa semblant passa amb les notes que obté cadascun d’ells: un 3,6 el president català, davant gairebé un 6 el lehendakari Urkullu o el mandatari gallec .
Tot i això, el més rellevant d’aquestes xifres és el que amaguen, ja que reflecteixen el grau de tensió
Regular 40,5%
12,1%
42,7%
44,5% interna de cada societat. Per exemple, fins a un terç dels votants dels partits de l’oposició a Euskadi valoren positivament la gestió del Govern basc. I en el cas gallec, fins a dos de cada deu electors de l’esquerra moderada consideren bona o molt bona l’actuació de la Xunta. A Catalunya, per contra, menys d’un 4% dels votants del primer partit de l’oposició consideren bona la gestió del Govern. I, paral·lelament, fins a 60% dels electors de les formacions oposades a l’Executiu català actual suspenen la seva actuació, un percentatgequeenelcasbascarriba, a tot estirar, a un 20% (i que queda per sota d’un 30% entre els electors del PSOE gallec).
En definitiva, les formacions que governen a Euskadi (PNB) i Galícia (PP) s’han convertit en els “partits nacionals” d’aquestes comunitats (com alguna vegada CiU ho havia estat a Catalunya), amb una visible capacitat d’esmorteir les tensions internes a partir d’un vot transversal i d’una governació inclusiva. Només així s’explica que la taxa de suspensos absoluts que obté l’actual president català abasti gairebé un 30% dels consultats, mentre que només un 6% dels bascos emeten una opinió tan negativa d’Urkullu (o un 11%
Pel CIS, un 63% dels bascos i un 46% dels gallecs, i sols un 14% dels catalans, troben bona la situació del seu territori
dels gallecs l’expressen envers Núñez Feijóo).
De fet, una de les característiques més genuïnes de l’oasi català (el vot dual) s’ha reduït a la mínima expressió a Catalunya mentre que s’ha expandit visiblement a Euskadi o Galícia. Al PNB el votaran el 12-J entre un 15% i un 27% dels electors del PSE, el Partit Popular o Ciutadans a les legislatives del novembre. I al PP gallec li donaran suport als comicis autonòmics un 15% dels que el 10-N van votar el PSdeG.
Naturalment, cada societat condiciona amb les seves preferències i preocupacions el marge dels partits. A Euskadi la secessió només inquieta un 25% dels consultats, i a Galícia, un 7%. El principal problema per a bascos i gallecs és l’atur (ho assenyalen entorn d’un 40% dels seus ciutadans). A Catalunya, en canvi, el principal problema és la independència (l’esmenten fins a un 38%), mentre que l’atur només és la primera preocupació per a un 13%.