La Vanguardia (Català-1ª edició)
El patriotisme d’avui
En un país com Catalunya, avui, és pertinent reflexionar sobre el significat del patriotisme. Concepte vinculat a l’estima al país que un sent com a propi i a les virtuts cíviques en favor de la comunitat. El patriotisme es pot manifestar de moltes maneres: en la defensa de la cohesió i solidaritat de la comunitat, en la defensa de la llengua, del talent, de la indústria autòctona, de la cultura, del desenvolupament econòmic i social al llarg de tot el territori sense exclusions i de tantes altres manifestacions que vinculen el futur d’una comunitat de persones que se senten nació. La situació actual requereix altes dosis de patriotisme. M’explicaré.
A Catalunya, una de cada tres persones d’entre la població activa està sense feina (entre taxa d’atur i ERTO). Una de cada tres empreses estan en perill i una de cada sis té un ERTO obert. Pràcticament en un 50% de les llars catalanes amb dos membres només en treballa un, i més de la meitat dels joves assalariats de menys de 30 anys tenen un sou igual o inferior als 1.000 euros mensuals. Aquestes xifres són, avui mateix, la realitat del país. La situació de gravetat que tenim és més que evident.
No podem esperar més per resoldre aquests dèficits, que en alguns casos són fruit dels estralls provocats pel drama de la Covid-19 però que en molts d’altres són problemes estructurals que s’arrosseguen des de la crisi anterior. Una foto d’avui després d’anys en què els partits catalans han relegat la cura que mereix el teixit productiu, mentre els successius governs espanyols practicaven el centralisme econòmic i condemnaven Catalunya al dèficit fiscal crònic.
Les potencialitats de l’economia catalana són extraordinàries. En l’aplicació de les noves tecnologies, en àmbits com la sostenibilitat, la qualitat de vida, la manufactura, el turisme o la indústria 4.0 tenim un potencial semblant als territoris més pròspers d’Europa. Tenim talent i capacitats. Hi ha país. Hi ha teixit productiu. Barcelona pot convertir-se en un dels pols d’innovació d’Europa fomentant noves cadenes de valor com el medtech, els tèxtils avançats, la biotecnologia, la robòtica, la manufactura avançada, el 5G i la microelectrònica.
El patriotisme, més que mai, requereix cuidar avui les eines que han de garantir la solidesa de l’economia catalana del demà. El contrari del que fan els pressupostos de la Generalitat per al 2020, que condemnen a la inanició els factors de competitivitat que haurien de liderar la reorientació del nostre teixit productiu. I, a més, ho fan incrementant la pressió fiscal a casa nostra i afectant les famílies, autònoms i petites i mitjanes empreses i llastrant la nostra competitivitat en un marc d’economia globalitzada.
Davant una crisi tant greu, el que cal és gestionar millor els recursos de tots, abaixar impostos, invertir en innovació i tecnologia, suprimir l’impost de successions i reduir l’IVA de determinats productes, com ara els sanitaris o la cultura. L’Administració ha de planificar bé el seu endeutament per practicar la solidaritat amb els que viuen la crisi en primera persona però evitant traslladar la càrrega d’un deute excessiu a les futures generacions. Governar pensant en el llarg termini i no només en les properes elecgarantia cions. I cal que la iniciativa pública i privada treballin braç a braç i deixin de mirar-se de reüll.
És el moment d’aixecar Catalunya, i la millor manera de ferho és treballant en pro de la competitivitat del país, la generació d’ocupació (la manufactura i el turisme són cabdals en aquest objectiu) i apostar per una economia d’alt valor afegit, de la cohesió social futura. Patriotisme avui és garantir que els ajuts socials arribin allà on fan falta davant l’emergència econòmica que estem patint. Patriotisme avui és pensar i actuar pels set milions i mig de catalans. És l’hora de treballar plegats per aixecar Catalunya. És l’hora d’un patriotisme útil, efectiu i sense complexos.