Juan Domingo Puigdemont

Confrontació! Vet aquí la recepta de Carles Puigdemont i la seva tropa per a Catalunya (es nota que no viu entre gent ordinària). Confrontació! Contra Espanya i la UE, els fons de la qual són la llum del túnel. Doncs res: a esperar que les urnes –quan li plagui convocar-les– premiïn l’aposta i ja puguem parlar de peronisme. El nostre peronisme!

Per ser un moviment de dalt a baix... Tots pendents de l’última ocurrència personal –La vida de Bryan es queda curta–, cada vegada més semblant al peronisme, l’elixir vitalici de Juan Domingo Perón per redistribuir la riquesa de l’Argentina –sobretot entre els seus– després de la seva victòria electoral del 1946.

Si es tracta de guanyar comicis, l’enèsim invent pot fins i tot funcionar. Al cap i a la fi l’Argentina era un dels estats més desenvolupats del món a començaments del segle XX i gràcies al peronisme és, després de la República Democràtica del Congo, el país que més anys de recessió

Confrontació! La recepta per imitar al peronisme: fotre el país però guanyar eleccions

Financial ha viscut des del 1960, segons el Times.

Barreges nacionalisme, autocomplaença i enemic exterior i aconsegueixes l’equació perfecta: com perpetuar-se en el poder a còpia de receptar el remei contra la pobresa que tu mateix crees.

Confrontació. En això estava un pensant ahir en vista del panorama social i econòmic de Catalunya del segon semestre. I del 2021. L’eterna croada contra Espanya, la UE i el món. L’entotsolament ridícul que transmeten aquestes taifes, els canvis de marca política, la primacia del subordinat lleial però incompetent o aquest esquer de la digitalització, un món paral·lel ideat des d’un xalet vulgar de Waterloo...

El nostre Juan Domingo ens marca el camí per ser l’Argentina d’Europa. De la riquesa al lament perpetu, una i una altra vegada el mateix fracàs. Això només va de donar amb una opció guanyadora a les urnes, a la manera del país sud-americà...

Doncs res, una altra vegada al xoc de trens, la coartada perfecta per solidificar la xarxa clientelar de l’oasi. Igual que el peronisme, un moviment d’orgull nacional que tantes butxaques dels seus líders i peons de brega ha omplert mentre el poble argentí viu tan fotut com en el 1946.

Tres vegades va liderar l’Argentina Juan Domingo Perón, i el seu llegat polític explica la maledicció d’una societat que va ser cosmopolita, avançada tecnològicament, culta i liberal.

Tot està inventat.