La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una Espanya més càlida i seca
El primer informe anual del clima a Espanya, realitzat per l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), descriu un país més càlid i amb menys disponibilitat d’aigua que fa 50 anys. Unes dades alarmants que mostren que l’escalfament no només no està cessant sinó que s’ha accelerat i suposa 0,3ºC per dècada des dels anys seixanta del segle passat, xifra lleugerament superior a la detectada en el conjunt dels continents. Un escalfament que resulta més important en els mesos d’estiu.
Com a resultat de l’escalfament global, també s’està produint un fenomen d’evapotranspiració i de reducció de les precipitacions mitjanes anuals. L’any passat la temperatura mitjana a Espanya va ser de 15,9ºC, gairebé un grau superior al valor mitjà anual del període 1981-2010. En els últims cinquanta anys, a més, la quantitat mitjana anual de pluja ha registrat un moderat descens. El resultat és que, quan hi ha menys precipitació i més temperatura, l’evaporació és cada vegada més gran i, per tant, la disponibilitat d’aigua és menor. En un país com Espanya, d’escassos recursos hídrics, gestionar-los de manera responsable és d’una importància vital per evitar una desertificació que en aquest moment ja amenaça dos terços del país.
A aquests minvats recursos hídrics cal afegir que, com des de fa dècades, es registra un moderat descens de les precipitacions malgrat que els violents temporals que de vegades fuetegen algunes zones del país facin suposar el contrari. Aquestes tempestes no només causen destrosses en infraestructures i cultius sinó que no compensen els intervals de sequera que acaben afectant les nostres reserves d’aigua tant en embassaments com al subsol. La tendència que reflecteix l’informe no només s’ha confirmat en els cinc primers mesos d’aquest any, sinó que aquest ha estat el període més càlid des del 1965, per la qual cosa tot fa preveure que el 2020 també serà calorós. L’Aemet destaca l’augment de nits no ja tropicals sinó tòrrides, en les quals la mínima no baixa dels 25ºC.
Totes aquestes dades confirmen l’extrema importància de posar en marxa ja mesures radicals per frenar l’emergència climàtica i l’escalfament global provocats pels gasos d’efecte hivernacle. Som un país especialment vulnerable al canvi climàtic i que, a més, no ha fet els deures. Espanya ja ha depassat la seva quota de pujada de temperatura respecte del fixat en els acords de París del 2015, al superar el llistó dels 1,5ºC acordat, ja que la temperatura a la Península ha augmentat ja 1,6ºC en relació amb la de l’època preindustrial.
Les dades són demolidores. L’escalfament a Espanya s’accelera, les precipitacions descendeixen i el país és cada vegada més sec i té menys aigua disponible. O prenem consciència d’una vegada per sempre d’una situació cada cop més greu i actuem, o les conseqüències, tard o d’hora, seran irreversibles.
L’escalfament s’accelera
i cada vegada hi ha menys precipitacions i menys aigua disponible