Emergència social

Els temporers destapen la vulnerabilitat dels sectors més febles davant la crisi sanitària L’alcalde diu que dissabte només 21 jornalers van dormir al ras; és una xifra molt optimista La plaça dels Gramàtics ja és la ‘plaça dels Africans’: magribins a u

Descansa, si d’això se’n pot dir descansar, en un banc de l’avinguda Catalunya. Està assegut, reposa el cap sobre la maleta i ha entrellaçat les nanses de la motxilla a una cama. “Perquè no me la robin”, diu quan veu el gest de perplexitat del periodista. Són les set del matí i aquest temporer sense papers no és l’únic ni molt menys que ha dormit al ras a Lleida.

N’hi ha més en aquesta mateixa artèria i a la plaça dels Gramàtics, al cor del districte Mercat del Pla, al centre històric. Segons la Pepeta, de 74 anys, aquesta és la plaça dels Africans. En honor dels veïns, cal dir que la majoria amb què ha parlat aquest diari se n’apiaden i lamenten com viuen. Uns versos de Carlos Barral resumeixen els seus sentiments millor que la millor de les cròniques: “Extranjero en las puertas, no estás solo, / mi apurada tristeza te acompaña” (del poema La cour carrée).

També, esclar, hi ha els qui es queixen d’insalubritat. El cert és que ja voldria el Raval de Barcelona tenir la netedat que tenia ahir al matí .El nom li fa justícia. Dividits per afinitats. Els magribins, a una cantonada; els subsaharians, que són majoria, en les altres tres. Per què han refusat la seguretat de l’allotjament municipal als pavellons de la Fira de Lleida? Cadascú dona una resposta. Perquè van arribar tard i passades les 23 hores ja no s’hi pot entrar, perquè prefereixen quedar-se amb els paisans, perquè al carrer hi ha més llibertat i menys normes, perquè...

Als bancs, als jardins, fins i tot sota els sortints de la Fira de Lleida (la matinada de dissabte a diumenge almenys sis migrants van preferir dormir allà, i no als llits habilitats per l’Ajuntament a l’interior). “A dins fa molta calor”, diuen els algerians Rachid i Jamel, que accepten parlar a canvi d’un cigarret. El seu interlocutor no fuma; “a dins fa molta calor” es tot el que diuen. Passaran la nit a prop del parc dels Camps Elisis. Dos més.

Alguns dels allotjats als pavellons 3 i 4 van sortir per fer les últimes oracions de la nit, o les primeres del dia, segons com es miri, i després hi van tornar. Però d’altres es van quedar fora o ni tan sols van arribar a entrar. A més de fer-ho a les rodalies de la Fira, la majoria dels qui van dormir al ras ho van fer al centre de la ciutat. A primera hora del matí és impossible no veure’ls a gairebé qualsevol punt del municipi. A les nou del matí, un jove continuava ajagut en un banc al costat del pàrquing de la plaça Blas Infante. Una de les frases més conegudes del pare de l’andalusisme és: “Camperols, no emigreu, combateu”. Però potser és més apropiat recordar el que diu Ferran Busquets, director d’Arrels Fundació: “Qui dorm als carrers de Barcelona, no dorm”. Els voluntaris de la fundació asseguren que aquestes persones amb prou fei

La cara... En Moussa i el seu patró, en Sergi, per a qui treballa des de fa 11 anys a una finca de Butsènit, als afores de Lleida Un temporer sense papers va passar així la nit de dissabte, aferrat a la maleta per protegir tot el que té

XAVI JURIO ... i la creu.