La indignació d’un pagès: “Jo no soc un negrer”

Sergi Balué, de 42 anys, la tercera generació d’una família de pagesos, es veu envoltat de negres fins on li arriba la memòria. Pronuncia amb un respecte absolut la paraula negre perquè dir persona de color li sembla ridícul. “De quin color?” I no fa servir mai expressions denigrants com morenos o negrets .Té unes 25 hectàrees a diverses finques de Butsènit, als afores de Lleida, a un lloc idíl·lic on de vegades es veuen conills, guineus i porcs senglars. En total, uns 20.000 arbres fruiters. Préssecs, nectarines, paraguaians, pomes, peres. Al seu àlbum familiar se’l veu de ben petit a coll de temporers de Mali, del Senegal, de Libèria, de... A coll o a la falda. O dinant amb ells. En una foto més recent apareix envoltat de jornalers. En Moussa, de Mali i 50 anys, és amb ell des de en fa 11. La seva plantilla està formada per deu persones, tres tot l’any i la resta repeteix cada temporada, sis mesos, d’abril a octubre. Alguns han estat primer a Múrcia i quan acaben a Lleida van a les campanyes de València i Jaén, però la majoria torna a casa després dels sis mesos a Butsènit. En Sergi, que viu a la localitat veïna d’Alcarràs, ensenya fulls de nòmina: 1.800 euros, 1.500, 1.400... L’altre dia, passejant pel seu poble, un veí li va dir: “Vosaltres, els agricultors, sou els culpables de tot això”. El tot això englobava la immigració irregular, l’efecte crida i, qui sap, fins i tot els rebrots de la pandèmia. “Potser soc jo, que tinc tots els meus treballadors en regla, el culpable que vinguin a Lleida temporers sense papers? Soc jo el responsable de les polítiques d’immigració o el Govern central?”. Però el que li fa més mal és que diguin que tots els pagesos són uns negrers. Llavors es veu de petit en braços de temporers i després pensa en la Núria, la seva filla de 4 anys, que cada matí s’abraça a un nen de l’escola Parc del Saladar. Com és el teu millor amic?, li pregunten. “Molt alt”, respon ella. No diu mai que és negre. No hi dona cap importància.