Més plaques, sisplau

En algunes façanes hi figura una placa que indica algun fet rellevant vinculat a la finca. Normalment són naixements o defuncions de personatges del món cultural, polític i social. A la façana de l’edifici del carrer Botella, 11, del Raval de Barcelona, per exemple, una placa recorda que hi va néixer Manuel Vázquez Montalbán el 14 de juny del 1939. A Prada de Conflent també n’hi ha una que recorda la casa on va morir Pompeu Fabra, el 25 de desembre del 1948.

Algunes d’aquestes cases passen sense pena ni glòria, però n’hi ha que es poden arribar a convertir en veritables llocs de pelegrinatge.

És el cas de la casa de Cotlliure on va morir Antonio Machado. Ara la febre ha minvat, però en temps de la dictadura i de la transició tot bon republicà que s’acostava a la Catalunya del Nord retia homenatge al poeta sevillà exiliat visitant-ne la tomba i la casa on va viure els últims dies de la seva vida.

En aquest cas, però, els habitants del casalot, tips dels pelegrins que volien visitar-la com si fos un museu, que no ho era, no van voler la placa a la façana. Les autoritats, però, no podien renunciar a senyalitzar el lloc emblemàtic i van optar per una tercera via. A la façana del davant hi van col·locar una tarja que indica que el poeta va morir al número 2 d’aquell carrer. D’aquesta manera, a més d’informar, deixen clar que els de la casa del davant no volen que els emprenyin.

Aquests últims dies la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa dos programes en aquest sentit. Dissabte va presentar Camins del Català, amb “l’objectiu de difondre i donar projecció a rutes que tinguin com a eix central la llengua catalana”. L’acte es va fer a Montserrat, emblemàtic punt cultural, on es va fundar l’editorial considerada la més antiga del món, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, que el 1498 ja tenia impremta pròpia. La primera ruta disponible és la de les Homilies d’Organyà.

Divendres, a Seròs (Segrià), es va inaugurar la iniciativa de Memòria Democràtica de senyalitzar els cementiris on hi ha fosses de la Guerra Civil. La placa recorda les restes d’un soldat sense identificar. Els següents cementiris seran els de l’Albagés (Garrigues), Cabó (Alt Urgell) i Foradada (Noguera), on s’enterraran soldats anònims trobats en fosses.

Hi ha qui qüestiona la proliferació de plaques i fites “perquè n’hi ha massa”, però soc del parer que no només no fan cap nosa, sinó que aporten una informació sovint valuosa. És lògic que a cada persona li puguin cridar l’atenció unes i no unes altres, però trobo interessant que ens recordin que caminem pels mateixos carrers per on van transitar els recordats.

Algunes cases passen sense pena ni glòria, però n’hi ha que es converteixen en llocs de pelegrinatge