Quarantena universitària

Comparat amb la resta dels Estats Units, Califòrnia va estar exposada al virus de manera prematura a causa de les escales de creuers del Pacífic i a una intensa relació comercial amb la Xina. La Covid-19 ha afectat desigualment Califòrnia, amb molts més casos a

Los Angeles i el sud de

Califòrnia que a l’àrea de San Francisco, malgrat que la densitat de població és més gran al nord. És probable que la desigualtat socioeconòmica en sigui la clau. A Silicon Valley, els esforços de les start-ups per adaptar-se a les noves necessitats es van multiplicar: mètodes de diagnòstic ràpid, antivirals provats en temps rècord, apps de seguiment, de monitoratge respiratori, de confinament, etc. No està clar que hagin contribuït a frenar les infeccions, i la segona onada està arribant a valors rècord.

Itàlia ha acaparat les notícies als mitjans generals sobre l’evolució de la pandèmia a Europa i les referències a la gestió de l’epidèmia a Barcelona han estat escasses. Potser l’impacte més gran va ser la cancel·lació del Mobile World

Congress. I s’ha seguit molt més a prop la dinàmica de Suècia, on no hi havia ordre de confinament; del

Regne Unit, per afinitat cultural i administració caòtica i del

Brasil, l’Índia i Rússia. Una vegada globalitzada la pandèmia, la informació de Barcelona o Espanya ha arribat amb comptagotes. Destacaria la imatge de l’equip de cures intensives de l’hospital del Mar traient un malalt al passeig Marítim per veure el mar després de més de 50 dies a l’UCI i la imatge dels músics tocant a les plantes al Gran Teatre del Liceu.

Després de tres mesos de quarantena què hem après? La llista de coses que s’han fet malament, i de què hauríem de prendre nota, no hi cap, aquí. Múltiples fòrums s’han concentrat en la “reconstrucció” i a prioritzar la innovació en àrees vulnerables. Molts ens preguntem quins sectors són en realitat essencials, productius i sostenibles (alimentació, salut, benestar, educació), i com els que no ho són poden permetre’s viure de la resta. La investigació s’ha de considerar essencial i és fonamental la inversió. Hi ha qui s’imagina que Catalunya i Califòrnia són “estats germans”, però el pressupost anual de Stanford (6,000 milions d’euros, excloent el centre mèdic) és deu vegades major que el d’R+D a Catalunya (602 milions). Com deia el ministre Castells, referint-se a la seva prèvia posició a Berkeley, una altra galàxia.