L’Ajuntament, condemnat a pagar pel calaix de Sants

El TSJC resol a favor d’uns veïns de la rambla de Badal que hauran de ser indemnitzats amb 140.000 euros

Un total de 119.946,02 euros pels perjudicis causats, bàsicament la pèrdua del valor del seu habitatge, i 20.000 euros per danys morals. Aquesta és la indemnització que l’Ajuntament de Barcelona haurà de pagar a uns veïns del tercer del número 122 de la rambla de Badal que van veure com de la nit al dia perdien completament la intimitat a causa del passeig que hi ha a sobre del calaix de Sants, estructura que cobreix les vies que històricament hi havia en aquest zona a l’aire lliure. Els nous jardins, a poc més de dos metres de l’habitatge, els van robar la intimitat, van devaluar el pis i els van provocar, fins i tot, ansietat.

La condemna econòmica, comunicada a les parts l’1 de juliol, procedeix de la secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i és fruit d’una apel·lació davant una sentència, de l’abril del 2019, que va desestimar inicialment la demanda dels veïns.

Ara, l’Alt Tribunal veu clara la responsabilitat patrimonial de l’Ajuntament i argumenta que una millora per al col·lectiu (la resta de ciutadans) també ha de tenir límits: no pot suposar que uns veïns perdin la intimitat, es vegin a la ruïna o hagin de passar les nits sense dormir.

“En primera instància es va desestimar la demanda perquè la jutgessa va interpretar que els veïns coneixien el projecte, però una cosa és saber que es farà un calaix per a les vies i una altra de diferent és saber com s’executarà, que ja sabessin que perdrien la intimitat. És que fins i tot un dels tres ascensors és just davant del pis!”, explica Eulogio Gallego, l’advocat dels demandants.

El lletrat del despatx Euroforo Arasa de Miquel, amb llarga experiència a lluitar amb l’administració, ha desmuntat una per una les argumentacions de la sentència: “Una obra sempre s’ha de fer de la manera que perjudiqui menys els veïns, i aquest, clarament, no ha estat el cas”, subratlla Gallego, que a través del seu propi peritatge ha demostrat, a més –segons recull la sentència–, que el projecte es podia haver executat amb un disseny que no hagués provocat maldecaps.

Els demandants van comprar l’habitatge el 22 d’abril del 2003. Mesos abans va quedar en exposició el plantejament que preveia el cobriment de les vies, però llavors no estava previst que el passeig quedés a l’altura dels demandants, ni tan a prop del seu pis, ni que s’instal·lessin davant la cuina els

ANA JIMÉNEZ El pis dels demandants, darrere de la vegetació actual, és a poc més de dos metres del passeig