La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les aigües que ningú no vol
L’Àrea Metropolitana de Barcelona treballa en un pla director per resoldre els abocaments residuals a les platges del Baix Llobregat
La bandera vermella va presidir la platja de Castelldefels el primer dia d’obertura de l’areny després del confinament. Un abocament d’aigües residuals, amb residus fecals i de tot tipus, no permetia garantir la salubritat del bany. No era la primera vegada que passava. A Gavà, uns quilòmetres més enllà a la zona del delta del Llobregat, la situació tampoc no els és aliena. L’any passat, diversos col·lectius ecologistes van denunciar el llançament d’aigües negres a la riera dels Canyars, que desemboca al mar.
En els dos casos, els problemes es donen quan plou amb certa intensitat. Els ajuntaments van començar a buscar solucions, o més aviat pedaços. A Castelldefels es va parlar de solucionar l’avaria d’un col·lector que semblava el focus de tots els mals; i a Gavà es va posar una espècie de barrera a l’estil New Jersey amb una xarxa especial que intentava evitar la filtració dels residus sòlids. Però ni una cosa ni l’altra no van resoldre el problema de fons; es requereix una actuació estructural que necessitarà anys per dur-se a terme. “No hi ha una solució definitiva a curt termini. No es tracta de fer les canonades més grans”, reconeix el director de serveis del cicle de l’aigua de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Fernando Cabello.
Segons aquest expert, és la falta d’una xarxa separativa entre aigües pluvials i residuals el que genera problemes. És a dir, arriba un moment en què l’aigua de la pluja es barreja amb la que els ciutadans llancen pel desguàs. “És un problema que té lloc en molts llocs de Catalunya, però genera més problemes en punts sensibles” com ara la zona del delta del Llobregat, on una part dels líquids acaben al mar. “La xarxa d’aigües residuals està preparada per suportar una mica més de càrrega de la que és habitual, però té un límit. No està pensada
S’estudiarà cada cas per traçar solucions allà on no es puguin incorporar xarxes d’aigua separatives
per a la pluja. A més, cada vegada les ciutats han anat creixent i va més al límit”, esgrimeix. Per això de vegades el sistema es col·lapsa. “Castelldefels té xarxa d’aigües separatives però no en tots els seus quilòmetres”, exemplifica Cabello.
Amb tot, i amb una mirada posada a llarg termini, l’AMB està començant a treballar en un pla director integral per a tot el territori del delta del Llobregat. Un planejament que milloraria la situació de “tota aquesta costa”, descriu Cabello. Es vol abordar la situació de la zona en col·laboració amb els municipis implicats i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
“S’estudiarà quines infraestructures fan falta i la llista serà molt llarga”, adverteix Cabello. S’apostarà per potenciar les xarxes d’aigua separatives però “no es poden col·locar a tots els llocs”. Així doncs, també es valoraran alternatives “cas per cas” com sistemes específics per recollir l’aigua de la pluja en punts conflictius o estacions de bombatge que facilitin l’arribada dels líquids no contaminants fins a la costa.
A més, la llista d’infraestructures d’aquest nou pla director serà costosa. Es requeriran desenes de milions d’euros d’inversió. En aquest sentit, el responsable de serveis del cicle de l’aigua de l’AMB indica que “aniran buscant el finançament en funció de les competències” de les parts implicades. Depenent de l’actuació, haurà de ser costejada pels ajuntaments, l’AMB o l’ACA. Tots ells s’estan “acabant de coordinar per enllestir la redacció del pla.