Alexandre de Riquer

Tal com Milton Glaser, el gran dissenyador de Nova York que acaba de morir, Alexandre de Riquer, dibuixant i pintor, artista emblemàtic del nostre modernisme, respira l’ aire del moviment Arts and Craft de William Morris, que conceptuava la creativitat artística no dissociada de la sàvia manualitat de l’artesania. Imaginació a la ment, llum als ulls i habilitat a la mà.

Morris, Riquer i Glaser sintetitzen, cadascú a la seva manera, la imatge visual d’un món cada cop més allunyat d’una naturalesa idealitzada en tant que paradís perdut. Tots tres participen d’un mateix esperit renovador de la tradició artística en què es troben tots els corrents del que en podríem dir la modernitat evolutiva, no rupturista. La bellesa és útil i la utilitat és bella, aquesta en podria ser la divisa.

El disseny modern, el concepte modern del disseny, ve d’aquesta tradició no iconoclasta. Introductor al país del cartell litogràfic dibuixat amb finalitats publicitàries, Riquer va ser el pioner en la introducció aquí de l’estètica del prerafaelisme que havia après in vivo a Anglaterra. La seva estètica era neomedievalitzant (com el neogòtic de Viollet-leduc) i concebia l’ art com una tasca que té molt de sagrat.

Riquer va treballar molt per socialitzar una imatge encantada del món, que es devia correspondre a la idea que se n’havia fet en el seu interior. Amb menys èmfasi i

Aquest any és el centenari de la mort de Riquer, que va ajudar a fixar el patrimoni visual del modernisme

menys brillantor que Rusiñol, que predicava i practicava el sacerdoci de l’ artista, Riquer també va defensar els valors ideals de la pràctica artística en uns Escrits d’art que ha reunit a les Edicions de la Universitat de Barcelona el professor Eliseu Trenc, especialista destacat de la seva obra.

Riquer va ser un creatiu publicitari abans que prosperés aquesta curiosa denominació. Volia arribar al gran públic. El seu dibuix és de línies molt fines, sense angles rectes, i recorda la cal·ligrafia persa, amb arabescos orientalitzants. Amb frisos a cada cant, va il·lustrar el Canigó de Verdaguer (que és qui va oficiar el seu casament). I és també el dissenyador de la capçalera de Joventut!, l’emblemàtica revista del modernisme català.

També escriptor, Alexandre de Riquer té unes delicioses memòries d’infantesa, Quan jo era noi, que han estat reeditades recentment per edicions de L’Albí a cura de J.M. Solà. I un llarg Poema del bosc que va merèixer els elogis de Frederic Mistral, reeditat fa uns mesos per Adesiara a cura de Roger Miret. I el recull poètic Petons ara editat per Trípode, a cura de Maria Planellas.

Nascut el 1856 a Calaf, on el venera el col·leccionista Joan Graells, aquest any es commemora el centenari de la mort d’Alexandre de Riquer i Ynglada. Dibuixant i pintor, dissenyador, decorador, crític d'art, poeta i narrador, Alexandre de Riquer va contribuir molt poderosament a fixar l’estètica d’una època i a la creació d'un patrimoni visual, el del modernisme, del qual encara viu molt la Barcelona post 92.