La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Barça es llueix
El conjunt blaugrana no es rendeix i respon a Vila-real
Com més pressió tenia el Barcelona, més bona va ser la resposta. Com més necessitat havia de guanyar per no llançar la tovallola abans d’hora, més inesperada per brillant va ser la reacció barcelonista. Quique Setién va modificar el seu sistema per donar fer encaixar, per fi, Griezmann, i l’equip va respondre amb fantasia, gols d’autor i un domini de la pilota i de l’escenari que ja no es recordaven. El Barça manté la Lliga viva, no llança la tovallola i continua a quatre punts d’un Madrid que va guanyar a San Mamés amb una nova ajuda arbitral.
A l’àrea i al voltant, per dins i combinant, Griezmann es va sentir còmode, a gust i amb ganes. Tot i ser suplent en tres dels últims quatre partits, Griezmann es va entendre amb Messi i Suárez després d’interpretar durant tota la temporada un idioma futbolístic diferent al del col·lectiu. Setién va col·locar Messi com a vèrtex d’un rombe a la medul·lar, amb el francès i l’uruguaià amb llibertat al davant. El que es va formar va ser un triangle entre ells, un cordó umbilical determinant. Si a això també s’hi afegeix la influència de l’altra innovació a l’onze, la de Sergi Roberto trencant línies amb gambada des de l’interior esquerre, la conseqüència va ser un Barça més fluid, més clarivident i més brillant.
Aquesta millora es va comprovar ràpidament. Com en els partits anteriors, el Barcelona es va avançar aviat. Suárez va baixar a rebre, va treure de la posició els centrals i va connectar amb Sergi Roberto, que va irrompre pel flanc esquerre per allargar cap a Alba. El lateral va penetrar a l’àrea, va aixecar el cap i va centrar cap a Griezmann, que va dibuixar el gest del cop de taló però abans Pau Torres va desviar la pilota cap a la seva pròpia porteria.
L’alegria no duraria gaire perquè el Vila-real empataria... no sense polèmica. Alcácer va rebre una pilota llarga partint des d’una posició molt dubtosa i va habilitar Cazorla, que va rematar. Ter Stegen va allargar la mà però Gerard Moreno va caçar el rebuig per anivellar el marcador. El VAR va validar el gol i després va tirar una línia televisiva de manera lamentable, i va evitar que l’espectador pogués veure tot el cos d’Alcácer. Sospitós, si més no.
El contratemps no va descentrar el Barça, que va continuar en la seva línia de futbol virtuós, amb Messi de mestre de cerimònies, apareixent aquí i allà i amb una bona sortida de pilota des de darrere. Això sí, el que sembla que no té solució són els dèficits a l’hora de transitar cap enrere. Entre això i la qualitat del Vilareal, les contres grogues transmetien perill, tot i que el que es va tornar a avançar va ser el Barça. Messi va marejar la defensa de l’equip de Calleja, va aguantar les mossegades i va obrir cap a Luis Suárez, que va disparar al bot. El cacau del davanter uruguaià va vorejar lleugerament la bota d’Albiol i es va colar com un obús a la porteria de Sergio Asenjo.
L’espectacle era magnífic, amb accions fines i de qualitat (que bo que és Cazorla) i Bacca, que va entrar per un lesionat Alcácer, va exposar un Ter Stegen que va salvar un altre empat. Encara quedava la jugada més fantàstica abans del descans. Suárez va trobar Griezmann. Griezmann a Messi. I l’argentí la va tornar al francès de taló. Griezmann es va treure del no res una rematada subtil i parabòlica que va sorprendre Asenjo. Un senyor gol per col·locar l’1-3.
El Barça estava sotmetent un Vila-real que arribava al partit llançat. Quedava no espatllar-ho, no abai