La Vanguardia (Català-1ª edició)
A un pas de l’infern
L’Espanyol cau contra el Leganés i baixarà segur dimecres si no guanya en el derbi
Futbol sense porteries. Sense claredat, fosc, sense ànima. A Cornellà va guanyar el menys dolent i això que tots dos van fer mèrits per perdre. Espanyol i Leganés van demostrar el perquè de la seva dramàtica situació a la Lliga en un partit per no recordar. Malgrat jugar-se la vida a Primera, ningú no va ser valent per lluitar per la victòria. Jonathan Silva, en l’únic encert del partit, va donar tres punts al Leganés, que no el farà sortir de la misèria el que resta de temporada. Per a l’Espanyol, aquest resultat és l’estocada final a un curs històricament dolent, farcit de males decisions, en què el descens, per a més desconsol, podria arribar al Camp Nou.
Malgrat el testosterònic discurs de Rufete, l’Espanyol va demostrar que encara que la Lliga durés deu jornades més, no aconseguiria la salvació. El nou tècnic va demanar un esforç mental per somiar, per defensar l’orgull de l’entitat. Però ja no queda res en una plantilla martiritzada, perduda entre tanta derrota. L’equip perico no va estar a l’altura i va vorejar una vegada més el ridícul quan la situació exigia valentia. Aquest vestidor demana a crits que com més aviat millor s’acabi aquest suplici que suposa saber que s’ha baixat a falta d’unes quantes jornades per al final. En resten quatre, un llarg càstig per a l’aficionat blanc-i-blau.
El plantejament ultraconservador d’Aguirre, amb cinc defenses, laterals doblats i dos pivots defensius va anul·lar del tot les opcions dels pericos. La capacitat ofensiva recuperada a Sant Sebastià va desaparèixer ahir a la tarda. Rufete va deixar el 4-2-3-1 per apostar per la doble punta amb De Tomás i Wu Lei. I el resultat no va poder ser pitjor. Tots dos van passar del tot desapercebuts en un primer temps en què la por i els nervis van poder més que l’ambició.
L’equip madrileny es va limitar a protegir-se i ser solidari. Suficient contra un Espanyol sense ànima, mancada d’imaginació tant individual com col·lectiva per arribar a la porteria de Cuéllar. En aquell primer acte tan sols va comptabilitzar una fluixa rematada de cap de Bernardo a pilota aturada. La resta va ser un sentiment d’impotència constant, desesperant per a qualsevol aficionat que senti com a seu aquest escut.
La situació del Leganés s’explica per les importants baixes que ha tingut des del mercat d’hivern. En-Nesyri i Braithwaite se’n van anar a Sevilla i Barça respectivament i Óscar Rodríguez es perdrà el que resta de temporada per lesió. Sense aquests arguments, els d’Aguirre practiquen el futbol que poden. No hauria de ser així per a l’Espanyol, que ha malbaratat 40 milions i continua veient de lluny els porters rivals.
Res no va canviar en el segon temps. L’Espanyol va continuar amb la seva possessió estèril en camp propi mentre el seu rival esperava a sorprendre en un contraatac. Aquest va arribar en una pujada dels carrilers visitants. Els defenses pericos van badar i la pilota va arribar a Jonathan Silva, que amb tot el temps del món va batre en el mà a mà Diego López. L’equip perico hi tornava amb les concessions en un partit tancat.
Rufete va moure la banqueta buscant una mica d’orgull. Van sortir Calleri, Vargas i Melendo i l’Espanyol va ser capaç d’acostarse a la frontal contrària, però sense perill real. Producte dels nervis, Calleri va veure la vermella després de veure’n dues de grogues
L’equip perico s’enfonsa en la classificació, a onze punts de la salvació amb només dotze en joc
en la mateixa jugada per protestar. De Tomás va tenir l’empat a tocar del 90, però el seu xut a porteria buida se’n va anar molt alt.
Aquesta nova derrota tira per terra les pretensions de Rufete de lluitar fins al final pel que ja era impossible. Al contrari, l’Espanyol s’enfonsa una mica més com a cuer, ja a onze punts del Celta. En la jornada següent, fins i tot guanyant al Camp Nou contra el Barça, podria certificar el seu adeu a Primera 26 anys després. Si no guanya en el derbi ja serà de Segona.