La Vanguardia (Català-1ª edició)
Bottas guanya enmig del deliri
Tres cotxes de seguretat, sancions d’última hora i tocs animen un GP inaugural que va dominar el finlandès
Quatre mesos s’ha fet esperar l’arrencada del Mundial 2020 d’F-1, però ha valgut la pena l’espera per a l’espectacle que havia d’arribar: una cursa inaugural, la del GP d’Àustria, frenètica, accelerada, de final delirant, a càmera ràpida, on l’única nota de previsibilitat la va posar Valtteri Bottas, el guanyador des de la pole, inalterable enfront dels múltiples imprevistos que van visitar el Red Bull Ring.
El circuit de Spielberg va ser testimoni de la fusió de la vella i la nova normalitat de l’F-1: guanyen els de sempre, els Mercedes, inabastables els dissabtes en velocitat pura a una volta i els diumenges en ritme, però ja s’està acostant el canvi generacional i jeràrquic amb l’arribada impetuosa dels Racing Point i els McLaren, la classe mitjana que demana pas, i els joves emergents com Charles Leclerc, Max Verstappen –ahir expulsat molt aviat per una avaria–, o Lando Norris, l’altre gran triomfador del dia amb el seu primer podi.
La cursa de l’estrena del curs s’engegava amb un petit cop d’estat que alterava la graella establerta dissabte: la reclamació de Red Bull a la FIA va fer que sancionessin amb
Leclerc, segon, va salvar l’orgull d’una Ferrari que apuntava a fracàs, i Norris va pujar al seu primer podi
tres llocs Hamilton per l’episodi de la bandera groga ignorada a la qualy –del qual havia estat absolt–, fet que va costar a l’anglès anar del 2n al 5è lloc, i haver de remuntar d’entrada.
Gràcies a aquest rearbitratge es va poder gaudir d’un inici entretingut. La sortida, on es va imposar la cautela, no va oferir cap canvi de posicions. Així doncs Hamilton, si volia optar a la victòria, havia de començar a menjar-se caselles. No va tenir problemes per desfer-se de Norris, després d’Albon i... finalment també de Verstappen.
L’holandès, cridat a ser el gran animador de la cursa amb una estratègia de parades diferent, es va acomiadar del GP d’Àustria molt d’hora, a la volta 11, per una avaria que va aturar el seu Red Bull.
Fins i tot sense Verstappen a la pista, la cursa va ser un festival, tot i que per a això calia que hi fos un convidat inesperat: el cotxe de seguretat de Bernd Mayländer, que va aparèixer tres vegades, en les voltes 26, 51 i 56.
La primera intervenció, per una sortida de pista de Magnussen, només va tenir l’efecte de reagrupar els cotxes, sense canviar les posicions.
En la segona, per una altra sortida de pista, de Grosjean, es van precipitar els canvis de gomes més agressius per buscar els atacs, tot i que li va costar a Sainz perdre una plaça (del 7è al 8è) per endarrerir una volta el pit stop. Li suposaria, en
part, perdre opcions de podi.
Però el tercer safety car, per la pèrdua d’una roda de l’Alfa Romeo de Räikkönen, sí que va suposar una sacsejada en els pilots, que a falta d’11 voltes –quan es va retirar el cotxe pacificador– es van tirar a matadegolla a canviar la seva sort.
D’aquesta manera, el tram final va ser de bogeria. Només es va escapar de l’agitació Bottas. Hamilton, 2n, i Albon, 3r amb gomes fresques, es van tocar intentant avançar el tailandès per fora. D’aquesta maniobra que va enviar el Red Bull a la grava, el de Mercedes va resultar sancionat amb 5 segons afegits que li feien perillar el podi. Sense Albon, Pérez va somiar amb el podi, però li va pispar el 3r lloc Leclerc, que va veure el cel obert per salvar l’orgull de Ferrari. Per darrere, Sainz se les havia amb el seu company Norris, que no va afluixar i va conservar el 5è lloc, que seria 4t quan va avançar Pérez. I 3r amb la carambola final de la sanció a Hamilton.
En un esprint final brutal per retallar els 5 segons que el separaven de Hamilton, el jove de McLaren va serrar les dents i va arribar a 4,8s del campió, la qual cosa li valia el seu primer podi, a més de la volta més ràpida i el punt extra de premi.
Sainz es va quedar sense podi, 5è, però satisfet. “Per la meva part, molt bona cursa, sortint 8è. Potser el podi se’ns ha escapat en la lluita amb Lando. Gairebé l’avanço, però m’ha empès una miqueta cap a fora i he hagut d’aixecar el peu. Una pena la classificació d’ahir, que ens ha mantingut endarrerits. L’entrada tard en el safety car ha estat decisió meva, perquè creia que no tenia prou espai amb Lando i que perdria massa temps, però al final no me n’ha costat gaire”, explicava Sainz.
Carlos Sainz, cinquè, va atribuir la pèrdua del podi a la lluita que va tenir amb el seu company Norris, tercer