La nova geopolítica

En general, el concepte de geopolítica energètica s’associa amb el petroli i el gas, mentre que, comunament, l’energia solar, eòlica i altres fonts i tecnologies renovables se solen considerar immunes a tals riscos. Res més lluny de la realitat. També presenten riscos geopolítics associats amb la producció i refinament de molts minerals que són crítics per a la transició a un model energètic més eficient i descarbonitzat.

De fet, la producció d’aquests minerals crítics està més concentrada que la del petroli o el gas natural geogràficament. En el cas del liti, el cobalt i diverses terres rares, els tres primers països del rànquing mundial de productors controlen més de tres quartes parts del total de l’extracció global, amb la particularitat que en alguns casos un sol país n’acapara més de la meitat d’aquesta producció. Així mateix, la concentració de les operacions de refinament també és molt alta, de manera que, per exemple, la Xina representa per si sola entre un 50% i un 70% del refinament mundial de liti i cobalt. Aquest país també ocupa una posició dominant al llarg de tota la cadena de valor de les terres rares, ja que és el responsable d’un 85%-90% de les operacions de processat que converteixen les terres rares en metalls i imants.

Aquesta monopolització és motiu de preocupació per a les empreses que utilitzen minerals importats per fabricar panells solars, turbines eòliques i bateries, ja que les seves cadenes de subministrament es poden veure sobtadament afectades per canvis regulatoris, restriccions al comerç i episodis d’inestabilitat política. La

Les renovables també presenten riscos associats amb la producció i el refinament de molts minerals crítics

República Democràtica del Congo (RDC), per exemple, gairebé va triplicar la taxa de regalies del cobalt el 2018 després de classificar aquest element químic com una substància “estratègica”. Indonèsia ha prohibit les exportacions de mineral de níquel a partir d’aquest any. I l’intent de la Xina de limitar les exportacions de terres rares el 2010 va tenir repercussions significatives al mercat. Sens dubte, fins i tot en un món electrificat i amb gran implementació de les energies renovables, la geopolítica entorn dels recursos seguirà jugant un paper clau.

A més, en alguns casos, les pràctiques d’extracció actuals són ineficients, insegures, contaminants i provoquen descontentament i protestes socials. D’aquesta manera, prop d’un 20% de la producció de cobalt a l’RDC es basa en una mineria “artesanal” que fa servir eines rudimentàries en condicions molt perilloses. I el processament de terres rares a la Xina implica l’ús de grans quantitats de productes químics nocius, i també la generació d’enormes volums de residus sòlids i líquids, que no sempre es gestionen adequadament. Aquestes males pràctiques constitueixen el caldo de cultiu propici per a creixents preocupacions i tensions ambientals i socials, que representen desafiaments addicionals per a l’estabilitat de l’abastament i comerç global dels minerals que possibiliten la transició energètica.