La Vanguardia (Català-1ª edició)
Adeu discret a l’esvàstica
La força aèria finlandesa elimina la centenària creu gammada de l’emblema i els uniformes
Símbol irremeiablement relacionat amb les atrocitats de l’Alemanya nazi, l’esvàstica ha estat i continua sent utilitzada en emblemes oficials a Finlàndia, circumstància que al llarg del temps ha generat controvèrsies malgrat els reiterats esforços per desvincular-la del nazisme i l’antisemitisme. Un dels cossos oficials que ha utilitzat la creu gammada com a emblema han estat les forces aèries; les seves aeronaus van lluir aquesta icona des del 1918 fins al 1945. Va desaparèixer dels avions després del final de la Segona Guerra Mundial, però l’esvàstica va continuar formant part de logotips, banderes i uniformes de diverses unitats, entre les quals, el comando de les forces armades, que ara ha eliminat aquest polèmic símbol de les seves insígnies. Amb tot, ho ha fet sense escarafalls; de fet, sense ni tan sols un anunci oficial. Havia passat desapercebut, fins que un professor de la Universitat de Hèlsinki es va adonar del canvi de logo i ho va publicar a Twitter la setmana passada i es va convertir en notícia en mitjans nacionals i internacionals.
“A les forces aèries sempre hi havia hagut el dilema sobre si eliminar l’esvàstica seria percebut com un reconeixement que, efectivament, era una cosa negativa, que al cap i a la fi sí que tenia vinculació amb el nazisme. Davant aquest dilema, van decidir treure el símbol sense fer soroll perquè passés desapercebut”, explica a La Vanguardia Teivo Teivainen, professor de política global a la universitat de la capital finlandesa. Les forces aèries han confirmat a aquest diari que el 2017 es va decidir canviar l’emblema, i des d’aleshores s’ha anat eliminant l’esvàstica i substituint-la per una àguila daurada envoltada d’un cercle d’ales. Admeten que el logotip anterior “havia causat malentesos de tant en tant” i que s’ha suprimit dels uniformes i de la imatge oficial de la unitat de comando, tot i que es manté en condecoracions i a les banderes d’altres unitats.
Com va arribar l’esvàstica a convertir-se en símbol de les forces aèries finlandeses? Va ser el 1918, poc després que el país aconseguís la independència de Rússia i dos anys abans que el Partit Nacionalsocialista d’Adolf Hitler l’adoptés com a emblema. Un comte suec, Eric von Rosen, va regalar un avió al nou estat veí, que es va convertir en el primer de la flota de l’acabat d’estrenar exèrcit aeri. L’aeronau tenia pintades dues grans esvàstiques blaves a les ales, símbol que va quedar com a emblema del cos.
Segons Teivainen, l’ús de l’esvàstica a l’exèrcit no ha generat mai un gran debat a Finlàndia, i l’argument més recurrent ha estat defensar que es va començar a utilitzar com a ornament molts anys abans que existís el nazisme i que, per tant, no es pot vincular una cosa amb l’altra. Tot i això, el politòleg considera que aquest discurs és una mica naïf, ja que Von Rosen va acabar sent un dels líders del moviment nacionalsocialista a Suècia, cunyat del mandatari nazi Herman Göring, i amic personal de Hitler. A més, Teivainen subratlla que l’esvàstica “va ser un símbol associat amb l’antisemitisme i la puresa de la raça blanca abans dels nazis”.
A començaments del segle XX, l’esvàstica era molt comuna a Europa com a element decoratiu, principalment utilitzada com a símbol de bona sort. Tot i això, també va ser adoptada per moviments völkisch (nacionalisme ètnic alemany), “per a qui l’esvàstica era un símbol d’identitat ària i orgull nacionalista alemany”, segons indica l’Enciclopèdia de l’Holocaust. Després de la Primera Guerra Mundial, diversos moviments nacionalistes d’extrema dreta la van adoptar com a símbol, i la van associar a la idea d’un estat racialment “pur”.
Segons Teivainen, la força aèria finlandesa va començar a utilitzar aquest símbol “en un moment en què va ser molt important posicionar Finlàndia com una nació blanca a l’Europa blanca”. “En alguns llibres escolars s’identificava Finlàndia com un país mig asiàtic, per una qüestió lingüística i racial, i aquí hi havia una mica aquest trauma”, afegeix, i recorda que Finlàndia va arribar a tenir una aliança militar amb l’Alemanya nazi per lluitar contra el seu enemic comú, la Unió Soviètica. “És cert que hi ha molts elements de pura casualitat en l’ús de l’esvàstica a Finlàndia, però una part d’aquesta història que es pretén explicar és falsa i no es poden negar les arrels d’aquest símbol”, afirma.
El 1918 un comte suec amic personal de Hitler va regalar a la nova Finlàndia un avió amb la insígnia