L’agost de la Covid uniformitza els barris de Barcelona

Els carrers i les places de la ciutat recorden l’època preolímpica, abans de l’enlairament turístic

se’ls veu i tampoc no se’ls espera– ha portat aquest popular enclavament a èpoques en què al seu atapeït entramat urbà només s’hi veien veïns o, a tot estirar, altres barcelonins. I segurament aquesta vegada encara més, ja que molts han vist minvats o truncats els plans d’estiu. Però, en aquest sentit, no hi ha una única percepció. Hi ha qui sosté que la gent ha marxat tant o més que altres anys, encara que només sigui uns quants dies i a destinacions properes.

Aquest agost de la Covid barris de la capital catalana habitualment molt diferents s’assemblen. I tant! Fer un volt per Gràcia és com fer un volt, per exemple, per Sant Andreu o per Sant Antoni. Molts reviuen els estius de la Barcelona preolímpica, quan els visitants estrangers es consideraven exòtics a gairebé tota la ciutat. O la crisi recent del 2008, que es va allargar molts anys i que en els moments més durs va deixar moltes famílies sense vacances. Aquest nou sobresalt social del 2020 té un efecte uniformitzador en la vida urbana.

Progrés, primer premi de guarniments de la festa de Gràcia de l’any passat amb una aclamada recreació del món de Harry Potter, llueix unes banderoles senzilles que gairebé no veu ningú perquè són ben pocs els que hi passen. “És una pena, però no podia ser de cap altra manera; vam ser dels primers a dir que no es podia fer una festa

“Les aglomeracions eren excessives, però això d’ara tampoc no és normal”

“Prefereixo quedar-me al barri, amb menys gent i més tranquil·litat; em sento més segura”

major. Havíem de ser responsables”, explica Dani Vázquez, de la comissió d’aquest carrer. Albert Capel, president de la veïna Fraternitat de Dalt, també mostra la seva tristesa. “Però ho vivim amb orgull –diu des d’una paradeta de venda de samarretes, gorres i altres souvenirs de la festa–. Hem col·locat guarniments simbòlics que ens ajuden a passar aquests dies una mica més bé que les setmanes i els mesos anteriors”.

Els veïns no troben a faltar la multitud que omplia la vella vila. “De cap manera, això no –subratlla en Dani–. El que fa mal és no poder celebrar els dinars i els sopars

ANA JIMÉNEZ Sense festa a Gràcia. Veïns en un desèrtic carrer Progrés, guanyador del primer premi de decorats l’any passat. Aquest 2020 llueix unes senzilles banderoles