Una al­tra re­fe­rèn­cia

La Vanguardia (Català-1ª edició) - - CULTURA - JOR­GE DE PERSIA

Ma­ria Ca­nyi­gue­ral

Lloc i da­ta: Pa­lau de la Música Ca­ta­la­na (17/VIII/2020)

Que­den en­ca­ra al­guns con­certs d’aquest ci­cle es­ti­val del Pa­lau de la Música amb la pos­si­bi­li­tat d’es­col­tar des­ta­cats jo­ves in­tèr­prets que, en una pro­gra­ma­ció ha­bi­tu­al ple­na d’“es­tre­lles”, no te­nen lloc. Aten­ció al prò­xim (dia 20) Jo­el Bar­do­let i Marc He­re­dia, i la So­na­ta de Franck, es­sèn­cia mo­der­nis­ta.

És una ex­pe­ri­èn­cia úni­ca –uns dos-cents es­pec­ta­dors ha­bi­tu­als– que fa se­va una de les sa­les de música més es­pec­ta­cu­lars del món. Va ser l’oca­sió d’es­col­tar la jo­ve pi­a­nis­ta ca­ta­la­na Ma­ria Ca­nyi­gue­ral, que sor­prèn per les se­ves qua­li­tats tèc­ni­ques i per la re­cer­ca de ca­ràc­ter i ex­pres­sió a les obres, en un pro­gra­ma molt ben plan­te­jat, d’alt ni­vell de di­fi­cul­tat, amb obres de Bach, Haydn, Be­et­ho­ven, i de Mont­sal­vat­ge la So­na­ti­ne pour Yvet­te –amb Yvet­te a la sa­la. Una ex­cel·lent i in­ten­sa ver­sió amb un cui­dat apro­fi­ta­ment de les har­mo­ni­es flo­tants sub­ja­cents i bri­llan­tor. En mans de bo­nes pi­a­nis­tes es ve­uen les qua­li­tats d’una gran obra.

La ses­sió es va obrir –i es va tan­car amb pro­pi­na (BWV 853) igual­ment atrac­ti­va i in­tros­pec­ti­va– amb Bach, ele­gant Pre­lu­di i fu­ga en Do me­nor (BWV 849), sen­si­bi­li­tat en la pul­sa­ció, ple­na d’in­fle­xi­ons i trac­ta­ment de les veus i re­con­for­tant re­pòs en l’har­mo­nia.

Va con­ti­nu­ar la So­na­ta en Mi me­nor (Hob XVI:34) de Haydn, ver­sió amb bri­llan­tor, en què pot­ser –si se’m per­met- cal­dria re­al­çar en el fra­seig pi­ca­des d’ullet que Haydn fe­ia a la se­va au­di­èn­cia cor­te­sa­na i bur­ge­sa apro­fi­tant les re­pe­ti­ci­ons. Una obra scar­lat­ti­a­na, i en ac­ti­tud de sug­ge­rir, crec que aquest au­tor ani­ria molt bé a la pi­a­nis­ta que ja ha mos­trat la se­va sen­si­bi­li­tat a Gra­na­dos en oca­si­ons an­te­ri­ors.

A la bri­llant ver­sió de Mont­sal­vat­ge –l’alle­gret­to del qual vam gau­dir al­tre cop a les pro­pi­nes– va se­guir una obra mag­na de Be­et­ho­ven, la So­na­ta núm. 13 Mib ma­jor op 27 núm. 1 (Qu­a­si una fan­ta­sia) en què Ca­nyi­gue­ral va dei­xar veu­re la se­va capa­ci­tat de bus­car so­no­ri­tats, com la sub­til dels acords ini­ci­als (al­tra ve­ga­da aque­lla ten­sió que dei­xa per­ce­bre la sen­si­bi­li­tat en el toc), i el co­lor amb un fra­seig ele­gant i molt en sin­to­nia amb la in­ten­si­tat que de­man­da l’obra. Una So­na­ta ple­na de di­fi­cul­tats que cer­ta­ment ne­ces­si­ta ro­dat­ge, i per ai­xò aquests jo­ves in­tèr­prets hau­ri­en de fi­gu­rar en les pro­gra­ma­ci­ons ca­ta­la­nes i estatals. No en­tenc com és que au­di­to­ris im­por­tants de Ca­ta­lu­nya no apos­ten –cert és que el pú­blic pre­fe­reix els noms en­ca­ra que si­guin ve­lles glò­ri­es– per aquest pa­tri­mo­ni sin­gu­lar de què dis­po­sem.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.