La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Tribunal Suprem posa límits al recompte del vot per correu
Biden passa a l’atac al sud mentre Trump es replega a l’Oest Mitjà
Hores abans de la confirmació d’Amy Coney Barrett com a jutge del Tribunal Suprem, una sentència dels seus fins aleshores vuit magistrats va recordar als nordamericans la influència que aquesta institució pot tenir en el resultat de les eleccions del 3 de novembre.
L’Alt Tribunal ha donat la raó als republicans per impedir que Wisconsin recompti vots rebuts després d’aquell dia. La llei electoral d’aquest estat de l’Oest Mitjà, reformada a proposta dels demòcrates, preveia de forma excepcional que es comptabilitzessin les paperetes rebudes fins i tot sis dies després de la data dels comicis, una extensió que justificaven per l’impacte de la Covid-19 i els retards en el servei postal. La batalla va arribar al Suprem, que s’ha alineat amb els republicans i ha tombat la reforma legislativa.
La justificació del veredicte per part del jutge Bret Kavanaugh, un dels tres magistrats nomenats per Donald Trump, s’ha interpretat com l’avançament del que pot ser una lectura molt restrictiva dels litigis al voltant del 3 de novembre. Entre altres arguments, Kavanaugh reivindica la necessitat que la mateixa nit electoral hi hagi resultats, una cosa potencialment complicada aquest any tenint en compte el volum emès per correu i per endavant i els diferents terminis dels estats per iniciar el recompte i rebre’ls. El mateix
Trump va dir ahir que el vot final ha de ser comptat al final del 3 de novembre, quan no hi ha cap llei que així ho estipuli i als EUA de fet són els mitjans els que proclamen el vencedor. Els comicis del 2016 es van decidir, en part, pels 26.000 vots que Trump va obtenir més que Hillary Clinton a Wisconsin, un recordatori que cada vot compta i els demòcrates urgeixen ara als ciutadans que no enviïn més paperetes per correu davant el risc que siguin descartades i optin en canvi per dipositar el vot en urna per avançat allà on puguin.
Per molt que li pesi al president, que creu que els mitjans només parlen de la pandèmia per perjudicar-lo, el coronavirus és el factor definitori d’aquestes eleccions, tant en les formes (una setmana abans de les eleccions, més de 65 milions de nord-americans havien votat ja, bé per correu bé en persona per endavant, gairebé la meitat de la participació total del 2016) com en el fons. “És la pandèmia, estúpid!”, ha dit el veterà estrateg James Carville per explicar l’aparent èxit del perfil discret mantingut per Joe Biden en aquesta campanya, actualitzant el seu famós eslògan de “¡És l’economia, estúpid!” de les eleccions del 1992, en les quals Bill Clinton va convertir George Bush pare en un president d’un sol mandat. Les enquestes continuen somrient l’ex-número dos de Barack Oabama, que en una demostració d’optimisme va viatjar ahir a territori republicà, a Geòrgia, un estat que no ha elegit un president demòcrata des del 1992. Els sondejos apunten aquest any a un resultat molt igualat entre Trump i Biden, un tomb impulsat pel rebuig cap a la figura del president, els canvis demogràfics a la regió i l’augment de la participació.
Obama va tornar a fer campanya a Florida. Trump “està gelós de la cobertura dels mitjans de la Covid-19”, va dir, provocador, l’expresident burlant-se de l’argument final del republicà que la gent està cansada de sentir parlar de la pandèmia i han de votar-lo a ell. Trump, per la seva part, juga a la defensiva i dedica temps a salvar estats on fa quatre anys va guanyar sense problemes, en especial a l’Oest Mitjà. La regió torna a ser l’epicentre de la pandèmia.
Més de 65 milions de nord-americans han votat ja, gairebé la meitat del total registrat el 2016