La Vanguardia (Català-1ª edició)
En mans d’AstraZeneca
però mentrestant creuar els dits no serà pas massa.
Del març al juliol, el Partit Popular, Vox, alguns nuclis de l’“Estat profund” i diverses instàncies del poder econòmic espanyol van treballar amb la hipòtesi que el Govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem no arribaria a finals d’any. Massa fràgil. Massa dependent d’una majoria parlamentària centrífuga. Com que estàvem davant coses que no havíem vist mai, aquesta coalició, mai desitjada per Sánchez i fruit del seu error de càlcul amb la repetició d’eleccions generals el novembre del 2019, aviat seria una nau en flames a prop d’Orió.
La fràgil coalició quedaria cremada a conseqüència de les greus conseqüències econòmiques i socials de l’epidèmia. Aquesta era la previsió. Davant la impossibilitat d’aprovar un pressupost d’emergència amb els socis d’investidura, el PSOE hauria de demanar ajuda al PP, que l’hi concediria a canvi d’eleccions a la primavera del 2021. Senyores i senyors, amb vostès un govern de gran coalició, beneït per la Unió Europea, encapçalat previsiblement pel Partit Popular i ben comunicat amb el PNB. El PSOE, per fi presoner de la política d’unitat nacional. Sánchez, decapitat. Felipe González, fumant-se un bon cigar.
Qualificat d’“il·legítim” des del primer minut, el Govern coalitzat està resistint més del que alguns es pensaven. Va aguantar els embats de la primavera, que no van ser pocs, i ha arribat viu a la tardor,
El Govern que havia de morir carbonitzat a la tardor acaba d’aprovar el pressupost
perquè l’extrema gravetat de la crisi l’ha cohesionat i s’ha trobat amb els ajuts europeus, amb què ningú no comptava al març. El principal error de càlcul dels que el donaven per mort va ser no haver previst la ràpida reacció alemanya davant el risc de fractura del mercat únic europeu al flanc sud.
El Govern que havia de morir carbonitzat acaba de remetre el pressupost al Parlament, i és probable que aconsegueixi aprovar-lo. Però encara no està fora de perill. Ara està en mans de la farmacèutica AstraZeneca, a qui comprarà 30 milions de dosis de vacuna. Una gran empresa que té els seus orígens en una societat (Astra AB) fundada el 1913 per quatre-cents metges i farmacèutics suecs, i al laboratori britànic (Zeneca) que el 1856 va crear el primer colorant sintètic.