La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una afirmació i un mar de correccions
“El treball a distància i el teletreball són obligatoris per a totes les empreses [públiques i privades] que puguin fer-ne (...) És obligatori perquè ja és a la resolució de Salut de la setmana passada”.
“Pot haver-hi sanció per a l’empresa que no permeti el teletreball, igual que pot ser sancionable un restaurant que obri o serveixi a domicili més enllà de les 22 h”.
“Qui no pot fer teletreball [que] ho posi en un certificat”.
“En aquest àmbit les competències son per la via de Salut Pública”.
“La Generalitat no té ara per ara la possibilitat de regular aquest àmbit [el del teletreball] en el marc dels centres privats, perquè no disposem de les competències”.
Caos, desconcert, confusió... Els adjectius es van succeir ahir entre els membres del Govern de Junts, però també d’ERC. El motiu no era cap altre que l’enèsima polèmica a l’Executiu, aquest cop provocada pel conseller de Treball, Chakir el Homrani, quan va afirmar que el teletreball no només és obligatori per a totes les empreses que el puguin exercir sinó que, a més, no ferho pot comportar la imposició de sancions. Amb les competències actuals de la Generalitat, el teletreball només es pot exigir en l’àmbit públic, mentre que les empreses privades no passen de tenir “l’obligació de promoure” mesures organitzatives que facilitin treballar a distància. A més, el reial decret llei que ho regula assenyala que “serà voluntari per al treballador i per a l’ocupador”.
Les declaracions d’El Homrani van provocar un efecte en cadena
“Les empreses han de promoure i prioritzar el treball a distància”.
“El Consell de Relacions Laborals va aprovar una declaració que recorda a les empreses la prioritat de fer teletreball per limitar la mobilitat de les persones”. tant al Govern com entre l’empresariat. La portaveu Meritxell Budó i el conseller Ramon Tremosa van corregir sobre la marxa el seu col·lega d’ERC, a Catalunya Ràdio, així com el responsable de planificació de Protecció Civil, Sergio Delgado, novament a RAC1: les empreses han de “prioritzar” el teletreball. La polèmica es va traslladar immediatament de les ràdios a la reunió del Consell Executiu. El vicepresident Pere Aragonès va fixar criteri: “No es pot obligar” les empreses. Budó el va seguir. De fet, una de les crítiques de la portaveu i de Junts al decret de l’estat d’alarma és precisament que no faculta la Generalitat per fixar el treball a distància com una obligació. La reunió no només va servir per corregir El Homrani, tot i que a la meitat del Govern d’ERC prefereixen parlar de “precisió, no esmena” al titular de Treball. Altres consellers hi van intervenir per alertar de les disfuncions comunicatives i la confusió que generen en la ciutadania.
“[El teletreball] és molt recomanable perquè es redueix la mobilitat. A la Generalitat ja Va ser el cas de Damià Calvet, de Junts, o de Josep Bargalló, d’ERC, que va demanar una estratègia de comunicació unificada i aclarir qui comunica què i qui no.
En paral·lel, el caos provocat per El Homrani avançava. Diverses empreses de l’Ibex van acabar fent consultes a la patronal sobre si havien de modificar els seus plans de contingència pel virus. El conseller i els sindicats s’aferraven a un acord nocturn de dilluns del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, subscrit per la Generalitat, CC.OO., la UGT, Foment i Pimec, en què es declara que “les empreses tenen l’obligació de limitar la mobilitat dels treballadors adoptant sistemes de teletreball”.
El document també afegeix que les empreses que no es puguin acollir a sistemes de treball a distància han de facilitar un document justificatiu als seus treballadors per als desplaçaments. El secretari general de Treball, Josep Ginesta, va esgrimir aquesta obligació i va tornar
“La resolució diu que les persones titulars de centres de treball, públics i privats, han d’adoptar les mesures organitzatives que permetin limitar la mobilitat prioritzant el teletreball (...) Llegeixo el que diu literalment la norma, perquè els verbs són importants”.
Aragonès i Budó van assenyalar l’error: el Govern no té aquesta competència laboral
a ser corregit des de Presidència. “Treball s’ha equivocat i es torna a equivocar no rectificant”, assenyalaven fonts del Govern. Des de Foment s’insistia que l’acord signat pels agents socials “no implica obligatorietat jurídica”, i molt menys sancions.
La patronal lamenta que la negociació i el compromís de l’empresariat amb la lluita contra el virus
Diverses empreses de l’Ibex amoïnades van demanar dades sobre l’obligació inexistent